“Mira enrere i pensa què ha canviat en els últims 6 mesos”. Fa poc van llançar-me aquesta pregunta/reflexió i no vaig saber què respondre. Tot va tan ràpid i m’he parat tan poc a saber què faig i què deixo de fer. Treballo, dormo, miro de fer una mica d’esport, vaig a sopar a fora i… ja està. Aquesta és la meva rutina. “Però què ha canviat?” No ho sé.
Aquesta situació m’ha fet pensar que fa temps, potser anys, que visc, passo dies, descobreixo nous llocs i persones però en realitat no sóc conscient de res. Tot plegat m’ha arribat en un moment en què vull prendre consciència del meu moment vital. Qui sóc? Què vull? On vaig? Quin camí haig de seguir? I a quin ritme vull viure? Malauradament, aquests darrers dies he conegut casos de vides que han canviat d’estat i aquest fet ha donat encara més sentit a totes i cadascuna d’aquestes preguntes.
Sóc un ferm defensor del fet que la vida és una unitat. A l’escola van ensenyar-me que aquestes poden dividir-se en múltiples parts. L’experiència diu que aquesta és d’aquelles coses que mai sabràs fins el darrer dels dies que deixis de dividir la teva unitat. Amb el pas del temps, durant aquest procés de divisió, les circumstàncies fan que cada etapa prengui un valor diferent. Volem quedar-nos amb els millors moments, amb els feliços, amb els que ens fan riure, amb els més tendres i excitants, però aquests no sabríem diferenciar-los sense els altres. Aquell cop, aquell engany, aquella bufetada, aquell moment tràgic i els finals. Parlant de finals, n’hi ha molts i de ben diferents. Els millors, aquells que tu esculls; els contradictoris, aquells que veus venir però que no vols que arribin; els pitjors, els que no avisen i et trastoquen tot el que tenies i desconeixies.
Dit això, crec que el millor és adonar-se’n que es vol anar a algun lloc, que vols saber qui ets, que vols respostes i que aquestes t’arriben sense que les estiguis esperant. Cal viure mirant on poses els peus però també mirant per on passes i amb qui fas el camí.
#bonavui i bons dubtes, bona consciència i bons acompanyants. Seguim fent-nos i definint-nos. Al final tots hi arribarem.
