La bonança econòmica ha fet reviscolar projectes enterrats per la crisi: Pla Territorial del Penedès, 4t Cinturó, Logis Penedès, plans urbanístics privats a la Costa Brava, determinats moviments entorn del projecte Ametller de Gelida… Són interrogants que posen en dubte la política del Departament de Territori i Sostenibilitat. També, de retop, la del Govern en conjunt, si tenim en compte els recels davant del pressupost, al qual es demana, entre altres mesures, gravar els sous de més de 60.000 euros a l’any. Com es compagina tot plegat amb l’objectiu “d’ampliar la base”?
Aquesta situació és contemporània a la Crida. Tots desitgem, altrament, una unitat de fons –treballada, pactada i proclamada– que assumeixi les diferències i les converteixi en una crida en allò que les uneix. La unitat entre ERC, Junts per Catalunya (PDeCAT) i altres que potser s’hi associïn ha de crear una imatge d’alternativa en l’estil de l’acció de govern: pressupostos, Parlament, entitats independentistes…; plena disposició a passar la prova d’un debat amb els afectats reals pels projectes de sectors empresarials. Mai allò de “tirar pel dret”.
La consciència col·lectiva de Catalunya genera manifestos i moviments de signe social i ecologista, que constitueixen una part significativa de la ciutadania que omple les manifestacions. Amb una imatge clara de defensa dels interessos populars, no hi ha perill per als discursos de partit quan es demani votar per Catalunya en temps d’eleccions. La “marca” d’una Crida, tocada per mesures i estil neoliberals, fa perdre eficàcia al discurs independentista. La “base”, si més no, no “s’amplia”.
En un context de dubtes davant l’actitud a prendre pel que fa al procés, són més necessaris que mai la transversalitat del projecte i el rigor democràtic, reivindicats per tanta gent que ho desitja i surt al carrer.
