“Sempre he pensat que la poesia no ha de brillar, sinó que ha d’il·luminar”, afirma la poeta Ana Blandiana, flamant guanyadora del premi Princesa d’Astúries de les Lletres 2024. Hi estic tan d’acord. La poesia no ha de ser ornamental, sinó que amb la seva potència espiritual generadora, transformadora, ha d’il·luminar els racons foscos del cor i de la ment per despertar-los.
Ana Blandiana, nascuda a Timisoara, Romania, l’any 1942, va convertir-se en una icona de la resistència contra la dictadura de Ceaucescu. Profundament romanesa i encarnada en tants horrors, la seva poesia i el seu pensament són profundament universals i morals: el seu amor vers l’absolut es manifesta de manera diàfana com només ho pot fer una ànima transparent. La seva projecció mental en aquest nivell transcendent de l’existència, que podríem anomenar cel per donar-li una categoria tant religiosa com poètica, s’expressa en aquestes paraules escrites al text Autobiografia, que obre l’assaig La por de la literatura (AdiA Edicions – Cafè Central), en la traducció de Corina Oproae: “No em seria gaire difícil imaginar-me llegint després de morta. Avanço dins d’un món bastit de llibres, a través de ciutats vorejades de volums i de cambres afaiçonades amb llibres; estic tancada entre murs construïts amb incunables, em persigno en catedrals bastides amb palimpsests…”
Hi ha poetes que des del materialisme s’afirmen en contra de la inspiració. Blandiana parla del poeta com d’algú que “accepta el destí diví imposat pels déus despietats”. Ningú no pot negar el seu destí sense trair-lo. I va més enllà quan argumenta que “la vocació s’assembla a l’or que s’ha de provar amb les dents”. La vocació així entesa és una resposta a allò que ens sobrepassa i, com l’amor, “la poesia és una força que ve a viure dins teu” tant si t’agrada com si no. Prou que n’ha tastat la duresa i la inconveniència –el testimoni de la veritat sempre molesta al poder perquè el qüestiona- enmig de la destrossa i de l’horror, de la por i de la lluita per sobreviure, ja sigui enmig de guerres, exilis o de la repressió d’una dictadura en el seu cas.
