A finals del mes de març, durant els primers dies del tancament per la covid-19 a casa nostra, el món es va quedar aturat. Quan sorties al carrer tenies la constància que tot s’havia aturat. I una de les sensacions més estranyes eren els bars i els comerços tancats. El comerç aturat. Els carrers sense vida.
Una de les iniciatives que van sorgir aquells dies de xoc i d’aturada total va ser “Llibreries obertes”, que va impulsar la cooperativa Som i que va comptar al cap de poc amb la complicitat d’Òmnium Cultural i de molts ciutadans que van “apadrinar” les llibreries que tantes hores de plaers els han brindat. Un projecte que et permetia comprar llibres perquè així les llibreries poguessin tornar a obrir un cop passés la clausura, ja que pagaves els llibres que recolliries quan tornessin a obrir però que suposava assegurar la venda. Era un gest petit per al comprador però que podia ser molt important sumant-nos a tots.
Com tanta gent, hi vaig participar. Per cert, entre altres llibres vaig demanar que em guardessin el de la medionenca Txell Feixas Torras, Dones valentes, i va ser tot un encert i m’atreveixo a recomanar-lo de manera entusiasta. La raó que em vaig donar era per ajudar les llibreries, però també perquè volia conservar l’aparador de la llibreria que tinc a tocar de casa.
Un aparador que permet veure títols i portades, que projecta llum a l’hivern i deixa entrar la llum a l’estiu. Un aparador on m’encanto cada cop que hi passo per davant, que fa que quan hagi de triar camí aposti pel trajecte que passa per davant. Un aparador que demostra que, tal com retratava en el seu monogràfic aquest setmanari la setmana passada, el comerç local és vida (https://lafurapenedes.cat/el-comerc-local-es-vida/).
I ara, quan la situació ha millorat però està encara lluny de la normalitat, és un bon moment per pensar en aquests aparadors. Unes finestres que tornen a ser dinàmiques i a cridar-nos l’atenció. Cal ajudar a donar vida a aquest comerç proper que cuida els nostres carrers, que dona seguretat i llum, que fa mil esforços per posar preus competitius i, sobretot, que té cor, que dona vida als pobles i a les ciutats, que dona continuïtat a la trama urbana. I no parlo només de llibreries!
Ajudar el comerç local és ajudar-nos per fer pobles i ciutats més propers, més amables, amb més vida. Badem amb els aparadors i agraïm-los tot el que ens donen. Comprem-hi després de badar i fem que el petit comerç segueixi obert.
