Una línia d’alts xiprers uneix els arquets, drets i orgullosos, a Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès). Són les petjades d’un passat, d’un antic aqüeducte. La manera de fer de les construccions romanes hi és present amb el morter que lliga la pedra d’allà mateix. Mostra saviesa, la d’anar a buscar l’aigua a la riera de Cornudella fins a la vil·la dels Arcs. Queden sis arcs drets, i que venen a ser com l’inici de la numeració: un de sol, dos de junts i tres de plegats. L’any 1944 encara se’n podien veure nou de ben units. Es diu que el temps no perdona però va fent solatge a la manera de ser, d’entendre la terra, de les relacions entre els homes. Els ceps arrenglerats, les oliveres escabellades, els pins a l’horitzó i l’ombra dels xiprers en són la mostra.
