El batlle presidia el consell municipal i aplicava les ordenacions generals i locals, mitjançant crides o bans en matèries com prohibició de jocs, plantació d’arbres, cocció del pa en els forns comuns… Ho feia sempre d’acord amb els representants de la comunitat, consellers i jurats de la universitat (ajuntament). El veguer tenia la potestat també de dictar crides o bans que es llegien per tota la vegueria. El pregoner era qui acostumava a llegir-les. Acostumava a anar acompanyat de trompadors i tabalers.
La crida sempre començava amb l’expressió “Ara oiats”, que vol dir escolteu, poseu atenció. Deixar pous sense tapar: “Ara oiats…, que cadascú en els seus horts, aquells que estan oberts, han de tapar els pous, ja que n temps passat s’hi ha ofegades diverses persones per lo mal tapat d’aquests…” (1446).
A la baixa edat mitjana es feien concursos de tir amb ballesta. A Vilafranca, a la plaça nova, a l’exterior de la muralla, l’any 1447 es proclamà aquesta crida dirigida als jugadors de ballesta: “…per jugar a ballesta en la plaça nova fora lo mur, en lo lloc acostumat, …haien fets plantar arbres… fer desfer, talar o fer talar los dits arbres o algun d’aquelles ne branques d’aquelles ne fermar en lo dit lloc porcs, ni bèsties, ni tirar pedres, ni fems, ni altres coses per lo dit jugador, sots pena de cinc sous…”.
Quan un noble es feia senyor o amo d’un territori, es pregonava una crida a la població perquè sabés a qui havien de pagar rendes a partir d’aquell moment: “…ens fa saber en Guillem Ça Vall donzell veguer de Vilafranca e de Penedès a proposta del batlle de la quadra de la Llacuna de Castellet i de Guillem Tallada senyor dels dits lloc e quadra … ha comprades lo dit Guillem Tallada al encant públic com a més donant per preu 539.000 lliures.” (1449).
Fins i tot es feien crides que demanaven particulars, en aquest cas Úrsula, que va quedar vídua i demanava que si algú sabia de béns del seu marit, ho digués, ja que ella vivia a Barcelona: “Ara oiats, es fa saber lo honorable Andreu Bisbal donzell veguer i batlle de vila…, a requesta de la honrada madona Úrsula tenint i posseint els béns del seu marit…” (1452).
Prohibició de portar armes: “…ningú no gosi portar ningun tipus d’armes, sots pena de perdre aquelles…”. Una prohibició de jugar en uns dies assenyalats: “Ara oiats que… a tothom generalment de qualsevol estament o condició sigui, que no presencialment ni d’amagat, ni de cap altra manera, jugui a cap joc d’aquí a la primera festa de Pasqua, sota pena de 60 sous” (les dues de 1453).
