Després de vint anys de silenci discogràfic, l’edició d’un nou disc per part del grup vilafranquí Inadaptats és una molt bona notícia per diferents motius. Primer de tot, i en un pla purament musical, perquè estem parlant d’un dels grups de referència, a nivell no només català, sinó estatal i europeu, del punk-rock més reivindicatiu del tombant de segle. Per a la història queden discs com Crítica social (1993), Per tots els mitjans (1996), X (1999) o Homenatge a Ovidi (2004), màxims exponents d’una escena musical que es movia al marge de les institucions i que tenia com a referents a formacions de rock radical com Etsaiak, Negu Gorriak, L’Odi Social o Rage Against the Machine.
A l’entrevista que oferim aquesta setmana a La Fura, el cantant del grup, Àlex Vendrell, remarca que, tot i arrossegar un nombre de públic nombrós als seus concerts, la formació mai va comptar amb el favor dels principals mitjans de comunicació, reticents a donar veu a un discurs tan combatiu i crític amb el sistema com el seu o els d’altres bandes afins. I és que els Inadaptats sempre van tenir molt clar d’on venien, el que volien i com ho volien aconseguir, i s’encarregaven de plasmar-ho amb contundència a les seves cançons.
Independentment que es pugui estar més o menys d’acord amb el seu punt de vista, cal fer valdre bandes com aquesta, amb un ferm compromís a uns ideals concrets, com són els de la lluita obrera, l’anticapitalisme, el feminisme, o la defensa de la llengua i la terra. I aquí és on el retorn del combo vilafranquí suposa un valor afegit en un moment com l’actual, marcat per un retrocés clar en àmbits com el dels drets socials, la llibertat d’expressió o la lluita contra el masclisme, que es combinen amb l’auge dels populismes i l’extrema dreta en el conjunt d’occident.
Un context en el qual es troben a faltar més grups de música que no ho basin tot en el vessant ludicofestiu, que sembla que és el que s’ha acabat imposant al territori, sinó que també representin una forma de contestació cap a aquells aspectes més caducs del sistema establert. La bona rebuda que tenen els seus últims concerts, també entre el jovent actual, demostra que hi ha un espai per a propostes d’aquesta mena. Per tot plegat, ben tornats, inadaptats a la societat.
