Bombolles, bombolles!

Per quart any consecutiu la fira s’instal·larà al parc Lluís Companys, ubicació que ha esdevingut un dels canvis més ben rebuts i valorats per visitants i expositors i que va acompanyada per una ambientació més moderna i amable. La mostra comptarà amb la participació de trenta-quatre expositors, amb 23 cellers participants, vuit de gastronomia, a més d’espais promocionals com Penedès Turisme i els dels pobles agermanats de Cañete la Real i Zegama. El Cavatast mantindrà el format habitual de degustacions a través del sistema de tiquets, i la possibilitat de llogar o comprar la copa, mantenint els mateixos preus que el 2024. Així la degustació de cava i gastronomia valdrà 10 euros (inclou sis tiquets), la copa de tast es vendrà per 5 euros i per 3 si es lloga.

A més, per facilitar l’accés dels visitants que arribin a Sant Sadurní amb tren i promoure alhora la mobilitat sostenible, el Cavatast ofereix un servei de bus llançadora gratuït que durant els tres dies de la mostra connectarà l’estació de tren amb el recinte firal i altres punts del centre vila.

El cap de setmana s’ha vestit una nodrida programació de tastos gratuïts a l’espai d’activitats situat al mateix parc Lluís Companys, i també hi haurà activitats enogastronòmiques al Celler de la Fassina, amb entrades que cal adquirir a través del web cavatast.cat.

Dissabte es faran tres tastos, un a les dotze del migdia que, sota el títol “Bombolles i xocolata: Dones amb gust propi”, maridarà caves amb xocolata. Cada un d’ells girarà al voltant d’una veu femenina que compartirà la seva visió, història i passió. El segon tast tindrà lloc a les sis de la tarda i en aquesta ocasió es maridaran canelons gurmet amb cava, en una sessió dirigida pel sommelier Ramon Roset, de Tastaemocions, i Joan Ochoa, director comercial de Can Caneló. Finalment, a les vuit del vespre s’oferirà un tast d’escumosos guanyadors dels premis Vinari 2025.

Per diumenge a les onze del migdia hi haurà un tast a cegues de diferents caves en diversos tipus de copes. El segon, serà un tast de sis caves de Paratge Qualificat, el màxim exponent de la vinculació entre el sector vitivinícola i el seu territori.

El Cavatast 2025 reforça l’oferta de propostes paral·leles a la mostra de cava i gastronomia. D’aquesta manera, a més de l’espai d’activitats, l’escenari del Cavatast oferirà diverses actuacions musicals i concerts durant tot el cap de setmana. L’entitat de comerciants completarà l’oferta lúdica i comercial del cap de setmana organitzant una cercavila de balls populars dissabte a la tarda amb un itinerari que anirà del parc Lluís Companys fins a la plaça de la Vila i que culminarà davant de l’Ajuntament amb un espectacle infantil.

Eva Vicens, periodista i sommelier. Pregonera del Cavatast 2025

Aquest any ets la pregonera del Cavatast, en una edició que ve marcada pel debat sobre l’obertura del certamen a altres elaboradors. Què representa per a tu aquest encàrrec?

Per mi és un orgull i una responsabilitat poder aportar la meva mirada en una festa tan consolidada. Estic molt acostumada a estar a l’altra banda i posar-te de cara al públic sempre fa respecte. Així i tot, és un honor que m’ho hagin demanat i intentaré poder posar sobre la taula reflexions sobre el sector del vi a partir de la mirada d’una comunicadora.

Com definiries el moment actual del cava i dels escumosos del Penedès?

Convuls com a mínim. I alhora molt viu perquè el Penedès veu nous projectes, continua lluitant per a consolidar aquesta capitalitat del vi, i Sant Sadurní de l’escumós. I tot plegat, malgrat les circumstàncies i els contextos que no són gens fàcils. Potser vivim un punt d’inflexió, i hi ha divergències entre productors de vins escumosos; però soc molt defensora de la unitat i vull pensar que algun moment tot convergirà en entesa, siguin Cava, Corpinnat o Clàssic Penedès. La unió fa la força i s’hauria d’aconseguir trobar un equilibri just que sigui vàlid per a totes les marques.

El cava ha passat per una etapa intensa de transformació, amb escissions i nous projectes com Corpinnat o Clàssic Penedès. Com valores aquesta diversificació?

Entenc les reflexions que hi ha hagut. Però hi ha punts d’unió en el territori, en el mètode. Segur que hi ha més punts en comú, que punts amb què difereixen. Òbviament, des de fora és fàcil de dir, però m’agradaria pensar que guanya la força del territori, de l’origen, i de la dignificació de la professió. Que el preu pel qual es paga el raïm sigui just i sobretot que sigui viable econòmicament viure de la producció de vi escumós, se li digui d’una manera o d’una altra. Estem on estem i el territori pesa, però és molt més important el productor.

Aquesta diversitat es pot llegir com una fragmentació o forma part d’una evolució natural?

Pot ser una evolució natural. O una revolució. Les revolucions de vegades comencen així. El fet de la reivindicació passa perquè hi ha algú que no està d’acord amb les condicions i no s’arriben a consensos. El trencament ha estat un punt d’inflexió que ha fet repensar la piràmide de qualitat. Que surti Cava de Paratge Qualificat o els Elaboradors Integrals reforça aquesta aposta per la qualitat. Davant aquest escenari, és una fragmentació des del punt de vista extern, però fent una lectura més profunda potser és una evolució natural i una necessària revolució cap a fer el sector viable i amb garanties de futur.

El consumidor mitjà entén realment què diferencia un cava d’un Corpinnat o un Clàssic Penedès? O el sector no ha sabut explicar-se?

Faré la reflexió al revés. Quan he anat en algun concurs de vins internacional m’he adonat que fins i tot hi ha confusió o desconeixement a escala professional. Si ja partim d’aquesta base, no vull imaginar què deu pensar o entendre un consumidor final.

El consumidor final.

No sé fins a quin punt li arriba… Encara sento gent que demana xampany. Per tant, si encara no entenem que el que fem aquí no és xampany, sembla fàcil deduir que aquesta diversitat de marques, al consumidor final se li escapa una mica. Potser el problema és que estem allunyant el sector del públic, sigui perquè conceben que el cava és un producte que bevien els avis o que beuen els pares. La reflexió seria que hem d’aconseguir que el vi i els escumosos arribin a la gent i el gaudeixin per se. No deixa de ser un producte de consum per a diferents moments, per maridar i no només per a festius.

El sector ha millorat molt tècnicament, però la comunicació continua sent un dels grans reptes. On creus que fallen —o podrien millorar— els cellers i les institucions?

D’entrada estaria bé que el sector cregui en la comunicació i en els professionals. És com tot, si hi ha molts grans enòlegs i s’estan fent probablement els millors vins de la història, també estaria bé que es professionalitzés la comunicació. I pensant en nosaltres, també seria interessant fer el vi més terrenal, explicar que el vi és un producte que pots gaudir bevent-lo sense haver d’entendre’n moltíssim.

Les fires tradicionals de vi i escumosos, com el Cavatast, estan revisant els seus formats. Quin model creus que hauria de seguir el sector per connectar tant amb el públic com amb els professionals?

L’altre dia parlava amb un elaborador d’aquí el Penedès i em comentava que ell entén les fires com el Cavatast com un lloc en què tu et presentes al consumidor. No és que obris les portes de casa teva sinó que tu vas al lloc on et pots mostrar. Entenc que les fires són un gran aparador cap al teu consumidor, que sovint no té cap idea de quin vi li agradarà o hauria de triar en una prestatgeria. Crec que té tot el sentit que segueixin i també que vagin evolucionant i canviant com ha passat amb el Cavatast. M’imagino que el Cavatast podria introduir activitats més professionals i segmentar (i ampliar) el tipus de públic al qual dirigeixes cada acció.

Tens una llarga experiència a la direcció dels Premis Vinari. Quina creus que és la clau perquè una iniciativa així tingui credibilitat i impacte real en el sector?

L’honestedat i la transparència em semblen clau. Tant en els Premis com en el Vadevi, sempre he intentat que així sigui, el tractament de la informació, cuidar les persones, les fonts. En el cas dels Premis acabes consolidant una marca quan t’adones que el primer any d’obertura del concurs es presenten 700 vins… i penses que realment li feia falta al sector. Especialment des del doble vessant: fer un concurs professional, seriós i rigorós i que a la vegada permeti fer difusió del vi i dels seus productors. A més, també es va aconseguir que es parlés de vi a la televisió o en mitjans de comunicació generalistes que l’apropen als lectors que no són els habituals.

Catalunya té una gran diversitat de vins i territoris. Quines creus que són les fortaleses reals que hauríem de posar més en valor internacionalment?

Hauríem de començar a creure’ns-ho una mica més. Sí que és cert que hi ha molta competència, però de cara enfora quan parles de Catalunya i dels vins, els professionals ja coneixen que aquí es fan vins molt diversos. De fet, en una entrevista a un Master of Wine americà em va acabar dient que la singularitat és que s’hi fa absolutament de tot i ben fet. Perquè hi ha des dels blancs de la Terra Alta, fins als vins negres del Pla de Bages o el Priorat i els escumosos del Penedès, que són espectaculars. Hi ha dolços, escumosos, vins rancis. És un tret diferencial, ja que si penses en la regió de Bordeus, fas una associació directa amb els vins negres, igual que amb Borgonya que és zona del chardonnay.

Però vas a Catalunya i et trobes amb una diversitat de tipologies en una geografia petita comparada amb altres zones productores del món. Crec que és un fet que té una singularitat positiva que s’hauria de considerar un valor afegit.

Com t’imagines el futur del vi català d’aquí a deu anys?

Me l’imagino havent guanyat en unitat. Igual que penso que som un país molt divers i molt atractiu, que hi ha molt bona producció i molt bona comunicació, potser si fóssim capaços d’unir les peces, la potència del sector es veuria multiplicada. Si d’aquí a deu anys veiéssim com tota aquesta expertesa suma per fer un únic sector molt més cohesionat, crec que hi guanyaríem molt més.