En el DIEC2 no hi surt cap d’aquests termes (encara). En el TERMCAT només hi surt botellot (a més d’entrompada). A l’OPTIMOT exactament el mateix, amb la següent explicació: “En català, els termes que serveixen per fer referència a la pràctica de caràcter juvenil que consisteix a consumir en un espai públic begudes alcohòliques a baix preu, sovint barrejades en ampolles grosses, són botellot i entrompada. Amb aquest mateix significat, de vegades s’usa el mot botellada, malgrat que no és recollit per cap obra lexicogràfica de referència.”
La Vanguardia, El Punt Avui i Catalunya Ràdio ho segueixen i fan servir botellot. El “Quadern” d’El País fa servir botellada. Però l’Ara, El Periódico i l’ésAdir (no sé si n’hi ha altres), botelló. Com és, això?
Ja sé que no té gaire importància. L’altre dia algú escrivia que no cal patir-hi, perquè això dels botellots té els dies comptats i aviat no se’n cantarà ni gall ni gallina. Tant de bo sigui així, malgrat que no ho crec. Ja sé que no és gaire preocupant, que uns diguin botelló i altres botellot…, però ja hi som pels trossos: per què ho hem de complicar? Si un alumne –sempre és la mateixa, la meva preocupació principal– ens pregunta com s’ha de dir, què li hem de contestar?
I això no té res a veure amb el fet que la gramàtica actual sigui tan descriptiva i etcètera, etcètera. Estem parlant d’un terme de nou encuny que no té tradició diferencial en cap racó dels nostres riquíssims dialectes. Soc més aviat partidari de la desobediència política, econòmica i social quan hi ha algun motiu per a exercir-la (i n’hi ha a munts, al país que ens ocupa), però no ho soc gens pel que fa a la desobediència lèxica o ortogràfica. No té cap sentit.
Ja em vaig queixar, d’una cosa semblant, parlant de jihadisme i gihadisme (l’abril del 2016!).
I, per cert, em ve de gust explicar que fa uns quants anys la meva dona i jo vam fer un viatge a Suïssa. En una ciutat a la vora d’un llac, on vam anar a passejar, vam decidir seure en un dels nombrosos indrets preparats que hi havia. Passa que, just al costat, hi havia un grup de nois i noies fent un botellot, precisament: sorollós, animat, amb molt de menjar i molta beguda… i això que era al migdia, boi. Quan pràcticament havíem decidit que no ens convenia quedar-nos-hi a la vora, ens vam adonar que van apagar l’aparell de so i que se n’anaven. I se’n van anar, efectivament, però ho van recollir absolutament tot i van llençar les deixalles en un contenidor proper. Al lloc dels fets no hi va quedar ni una burilla!
Exactament igual que aquí…
