Fins al 1290 el call només disposava d’un portal: el de Canyamars. Posteriorment, l’aljama va ser autoritzada per construir altres portals i portes, a fi que en fos assegurat el tancament. El call jueu vilafranquí ocupava una mena de pentàgon on entraven quatre carrers, entre ells el carrer anomenat dels Sarraïns o Batipalmes. L’envoltava part de la muralla i vall de la vila.
Dins del clos tancat i tocant per darrere diferents cases de jueus hi ha el palau reial, on el rei, quan venia a Vilafranca, feia estada –l’actual Vinseum.
En un principi només es podia accedir al call per una porta; més endavant el rei va donar permís perquè obrissin dues portes més i va manar que es fessin còpies de les claus de les portes i que les guardessin els castlans del castell.
El call podria haver tingut una seixantena de focs, o sigui entre 270 o 300 persones. Relacionar cognoms i cases del call així ens fa pensar que era així, sobretot a mitjans del segle XIV, quan deuria tenir la màxima esplendor.
Sabem que a finals del segle XIV els jueus d’arreu de Catalunya foren expulsats o maltractats, però en el cas de Vilafranca els veiem vivint-hi durant tot el segle XV, o com a mínim els documents notarials ho especifiquen, que encara són jueus i viuen al call. Sí que hi va haver abusos anteriorment; per exemple, l’any 1298 hi va haver extorsions i abusos de poder comesos pel veguer de Vilafranca, Bartomeu de Mans. Més d’un judici que hi va haver aquest any va intentar resoldre el conflicte. Uns setze jueus vilafranquins van intervenir com a testimonis, participant en els judicis presidits per jutges de la cort reial, un altre aspecte més de la defensa que el rei feia dels jueus.
Alguns dels cognoms de les famílies jueves de Vilafranca del Penedès eren Abenafia, Astruc, Bessers, Benvenist, de la Caravida, Cavalleria, de Cortal, Cresques, Gràcia, Mercadell, de Porta…
L’any 1274 els jueus van obtenir el permís reial per poder fer la compra de dues quarteres de terra, prop de la vila, per edificar-hi el seu cementiri. Estava situat en línia recta per un dels carrers principals del call, el carrer de Canyamars, a la muntanya de Pacs que actualment s’anomena de Sant Jordi. Trobem en aquest indret diferents terres on se situa el nom de Montjuïc, topònim donat al dit fossar dels jueus.
Molts jueus es van convertir al cristianisme obligats per les circumstàncies. Els jueus i els convertits van entrar en la xarxa de poder de la vila. Alguns exemples: Joan i Salomó de Bessers foren notaris de l’escrivania de la vila (1303-1306). El cognom dels cavallers Febrer fou un dels que s’apropiaren jueus conversos: Huc Febrer era el jueu anomenat Astruc Gràcia; Francesc Febrer s’anomenava Salomó Gràcia quan era jueu (1392). Un altre cognom, com el dels cavallers Montbrú, també el tenia Abraham Acaz quan es convertí (1394). També Boixadors (1406) i Avinyó: Ramon d’Avinyó, convers (1406)… Alguns es dedicaren a la medicina quan eren jueus i posteriorment continuaren exercint-la, tot introduint-se en la política vilafranquina.
