Canyelles és Nadal

L’esdeveniment no deixa indiferent a ningú i, com és habitual, enguany també presenta un ampli ventall de novetats. Una de les principals es podrà veure al Castell, que deixarà enrere l’exposició de Harry Potter –que des de fa cinc anys mantenia el pols temàtic– per obrir la porta a la fantasia dels contes màgics de Disney. El muntatge és obra de l’artista vilanoví Lluís Amarè. Al llarg de quatre mesos ha dissenyat diferents espais inspirant-se en algunes escenes i personatges dels contes de La Blancaneu, El llibre de la selva, La bella i la bèstia, Alícia al país de les meravelles, Frozen o La Ventafocs. Estarà obert els dos dies de fira de nou del matí a vuit del vespre ininterrompudament.

Un dels altres trets característics de l’esdeveniment és el seu vessant solidari. És en aquest punt que els diversos tallers de l’Espai Romanguer han fet, per primera vegada, un arbre solidari amb quadrats de ganxet. D’aquesta manera, tothom qui ho desitgi podrà apadrinar una part d’aquest arbre per un euro. L’aportació es destinarà a la recerca i lluita contra el càncer, a l’Hospital Sant Joan de Déu. Aquesta iniciativa se suma al ja consolidat pessebre gegant o a l’acció del Grup Dona, que recolliran fons per a la mateixa causa. D’altra banda, hi haurà l’espai especial “Carrer dels Peluts”, amb la presència de diverses entitats de defensa dels animals i el CAAD, amb la voluntat de promoure l’adopció dels animals en aquestes dates.

Quant a noms propis, la de 2025 serà una fira que tindrà com a convidat d’honor l’alcalde d’Alaior (Menorca), José Luis Benejam; l’Ambaixador de Nadal serà el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull; i l’escudellaire d’honor serà en Ton Rovira. També durant la fira es presentarà el llibre Un poble actiu i ple de vida, que fa un recull de 750 fotografies sobre la vida quotidiana de Canyelles.

Aquesta edició també inclou una desena d’exposicions, tallers infantils, l’arbre dels desitjos donat i guarnit pel Grup Dona, la tradicional degustació de l’escudella, les activitats per als més petits a la zona del Pol Nord, el Tió Gegant, la Botiga de Nadal, el lliurament dels tions als nadons que han nascut durant el 2025 a Canyelles, art en directe, la Casa de la Xocolata, el concurs de dibuix infantil, les cantades de nadales o el Piromusical. Una llarga llista d’activitats ja consolidades en el programa de la Fira de Santa Llúcia, que els que no s’han perdut mai aquesta cita ja tenen per mà.

El protagonisme de la jornada també el prendran el Pare Noel i el Patge Vibó, l’emissari dels Reis de l’Orient. Enguany revaliden la seva presència al Parc Noel i als Jardins del Castell respectivament, on recolliran les cartes dels infants. Són dos dels pocs espais que, juntament amb l’exposició dels contes màgics, requereixen entrada anticipada. Es pot adquirir presencialment a la fira o bé a través de la plataforma Entradium.

Aquests són els escenaris que, davant la gran demanda de públic, s’obriran també de manera extraordinària els dies 6 i 7 de desembre, en el marc de la petita Santa Llúcia. D’aquesta manera, totes aquelles persones que no puguin desplaçar-se a Canyelles el 29 i 30 de novembre tindran una nova oportunitat per visitar-los. El primer cap de setmana de desembre, també es podrà gaudir de l’exposició de Playmobil, dels diorames i del pessebre solidari, que completaran l’oferta d’activitats d’aquests dies.

A la fira, s’hi pot accedir amb vehicle particular o bé amb transport públic a través dels busos llançadora gratuïts des de Vilanova i la Geltrú, Sitges, Sant Pere de Ribes i Vilafranca. Així doncs, aquelles persones que es desplacin amb vehicle particular podran aparcar a un dels onze aparcaments habilitats pels voltants del poble. Estan ubicats a l’escola Sant Nicolau (tres zones al Camí del Romanguer), el torrent del Capó (zona Spar), la via central i el lateral de la carretera C-15z, l’avinguda Espanya, el Puig de les Forques, i com a novetat, la part de darrere de la zona del Castell. A més, hi ha reservades places especials per a persones amb mobilitat reduïda al lateral de la carretera C-15z sentit Vilanova i a l’avinguda del Raval.

Pel que fa als busos llançadora, de Vilanova sortiran des de l’estació a partir de les 9 del matí, cada dues hores fins a les set de la tarda amb tornada a partir de 2/4 d’11 del matí i fins a 2/4 de 9 del vespre. Els de Vilafranca sortiran cada dues hores des de l’estació d’autobusos, a partir de les 10 del matí i fins a les vuit del vespre. Les tornades seran a partir de 2/4 de 10 del matí a 2/4 de vuit del vespre. Del parc de Can Robert de Sitges i de la plaça Catalunya de Ribes en sortiran tres autobusos gratuïts al llarg del dia (matí, migdia i tarda).

El grup de dones Bastoneres de Canyelles es va marcar el repte de crear una beguda que identifiqui la fira. El projecte va néixer durant unes colònies, on van iniciar les primeres proves del licor, batejat amb el nom de Llúcia, fins a donar amb la recepta definitiva. “Porta un trosset de cada una de les quinze balladores que conformem el grup”, explica Eulàlia Sòria. Sense revelar els ingredients secrets que la fan única, sí que avancen que el rom i el cafè hi tenen un paper destacat. “És dolça, però no embafadora”, puntualitza. Sòria subratlla que es tracta d’una beguda que es bull i que es pren calenta. Però, sobretot, remarca que no és un vi calent. “No hi té res a veure”.

La Llúcia es podrà tastar a la parada del grup, situada a la porta del Castell on els visitants també podran veure una part del procés d’elaboració. Se servirà en un got amb la imatge identificativa del licor, ja que, per ara, no tenen previst comercialitzar el producte. “Serà una beguda de fira”, expliquen.

Amb aquesta iniciativa, les Bastoneres celebren també el primer aniversari com a entitat. “Vam començar l’any pensant un vestuari i l’acabarem brindant amb una beguda pròpia”, ha celebrat Sòria.

Rosa Huguet, alcaldessa de Canyelles

La Fira de Santa Llúcia va començar amb només una desena de parades. Com recordes aquells inicis i què va motivar a l’Ajuntament i al poble a impulsar una fira d’aquestes característiques?

Tot va començar amb una excursió a Espinelves amb quatre mares que teníem els nens petits. Quan vam marxar d’allà, vam comentar com n’havia estat de bonic, i jo vaig ser tan agosarada que vaig dir: “Ho podem fer a Canyelles!”. A la primera edició van ser sis parades. En aquell moment no estava involucrada en política…, senzillament soc una enamorada de Nadal. A través d’Europa conec aquests mercats, però mai hauria imaginat arribar on som avui. En definitiva, tot plegat és gràcies a un poble que ha cregut que val la pena celebrar el Nadal així, creant un projecte que ha anat creixent any rere any.

Tot va començar d’una manera senzilla…

Amb només aquelles sis parades ja van venir dues-centes persones, i tot plegat només va durar mig dia. Els primers quatre anys vam anar convidant paradistes i vam allargar la fira fins a la tarda. També vam començar a fer l’escudella…

Al final, un dels objectius de la fira és agrupar els veïns que viuen a alguna de les moltes urbanitzacions de Canyelles, que potser no baixarien. Volem que trobin aquest caliu i puguin retrobar-se, conviure i viure aquesta gran festa.

En poc més de dues dècades la fira ha passat d’una proposta modesta a un esdeveniment amb més de 350 parades i més de 100.000 visitants. Quins han estat, a parer teu, els factors clau d’aquest creixement?

El treball. De l’Ajuntament, amb els agents municipals, la brigada, els tècnics… i, sobretot, les persones del voluntariat social i les entitats del poble de Canyelles. Aquest conjunt fa que tot plegat pugui ser avui un projecte en creixement.

Quan vas començar a intuir que la Fira de Santa Llúcia podia convertir-se en un referent, consolidant-se com la segona Fira de Nadal de Catalunya, només per darrere de la de Barcelona?

A la desena edició, quan ja governàvem, vam veure que l’espai estava completament col·lapsat perquè anàvem creixent de parades, ja que, quan visitàvem altres fires convidàvem als paradistes. En aquell moment vam decidir passar d’un a dos dies, per afavorir que ens pogués visitar més gent. A partir d’aquí, es van anar impulsant noves activitats, com el cant de les corals, l’entrega dels tions als nadons nascuts a Canyelles… que es van anar consolidant. Any rere any treballem per millorar l’esdeveniment, per aquest motiu, canviem o impulsem un espai nou.

Tres-centes cinquanta parades.

Aquest any hem tingut més de 1.700 peticions per venir a la fira de Canyelles. La gran majoria les hem hagut de rebutjar, ja que el pla de seguretat només ens permet tenir-ne 350, que és el màxim per qüestions d’espai. Prioritzem els que han vingut des del principi i, de fet, hi ha paradistes que fa 22 anys que no es perden la cita i l’any passat els vam reconèixer la seva fidelitat atorgant-los un premi.

Organitzar un esdeveniment d’aquesta magnitud no deu ser senzill. Com es gestiona internament la fira?

Es porta de manera molt personal. Les persones que van estar a la Fira d’Espinelves encara avui són al peu del canó amb el grup Dona, el grup del voluntariat. Continuem mirant les parades una per una per resoldre les voluntats que tenen. Pel que fa a l’organització interna, hi intervé un grup reduït d’unes cinc persones que fan la part més tècnica. Després es trasllada al grup de voluntariat, que són els qui guarneixen els carrers, fan la donació de l’arbre dels desitjos i elaboren el pessebre. Tothom hi té un paper.

El paper del voluntariat i de les entitats locals sempre ha estat molt destacat.

Sí, perquè per a totes elles també és un mitjà econòmic. Pel fet de ser de Canyelles poden optar a tenir una parada que els permet obtenir uns guanys que els faciliten l’organització d’activitats al llarg de l’any. A més, n’hi ha moltes que impulsen accions solidàries com ara l’arbre de ganxet, que destinarà la recaptació a la recerca i la lluita contra el càncer a l’Hospital Sant Joan de Déu.

El fet que el Castell sigui municipal, repercutirà d’alguna manera a la fira?

Enguany encara no. Com en altres edicions s’utilitzarà la part dels jardins i la part baixa del Castell. L’únic canvi serà la temàtica de l’exposició, que girarà al voltant dels contes màgics de Disney, en comptes del ja consolidat Harry Potter. De cara a l’edició de l’any que ve sí que preveiem ampliar aquest espai i fer més activitats a l’interior. Més enllà de la Fira de Santa Llúcia, al llarg de tot l’any el castell prendrà un paper rellevant en les activitats culturals.

Canyelles ja ha presentat la candidatura perquè la fira sigui reconeguda com a mercat de Nadal europeu. En què consisteix exactament aquest procés i quins requisits heu hagut de complir?

Pràcticament els complíem tots, perquè superem els 100.000 visitants. A això se suma el fet que tenim un projecte cultural de qualitat, estem implementant mesures mediambientals i impulsem espais inclusius (zones de silenci, punts de lactància, etc.), que ja adoptàvem. Ara, amb aquesta candidatura es vol fer valdre la tasca de tantes persones, que mereixen estar reconegudes com a mercat de Nadal.

Si finalment arriba el reconeixement europeu, de quina manera creus que pot transformar la fira i quin impacte pot tenir en el municipi?

Principalment econòmic. Evidentment, és una ajuda més i, sobretot, permet donar a conèixer la fira més enllà del que nosaltres fem. En definitiva, això és un camí imparable per dir “aquí trobareu realment el Nadal”, i Canyelles formarà part d’aquest mapa de visites turístiques.