Un dels grans ambaixadors del Vendrell i comarca han estat els Lax’n’busto, que al llarg de 30 anys han portat el nom del Vendrell arreu de Catalunya i a altres part del món com Xile, l’Argentina, Alemanya o França. També han fet concerts en altres punts de la península Ibèrica com el Euskalerria i Madrid. En una de les seves cançons emblemàtiques que apareix en tots els concerts no obliden la vila que els va veure néixer. 17 discos editats i més de 1.400 concerts són un petit detall de la seva importància a casa nostra. Ells han estat un dels pilars del rock català juntament amb altres grups emblemàtics com Sopa de Cabra, Sau i Sangtraït. Jo crec que el Vendrell hauria de dedicar un carrer aquesta formació perquè ha estat un dels seus principals valors culturals de les darreres tres dècades. Tot i que la relació entre el grup i el municipi no ha estat tan fluïda com es podria desitjar, aquest grup en els darrers anys, un cop per any, amb una excusa o altra sempre acostumava a fer algun concert a casa seva. També han col·laborat amb multitud d’actes culturals com la Ruta del Xató, l’estrena del nou orgue del Vendrell i altres activitats benèfiques de diferent tarannà. Ells sempre han dit arreu que venien del Vendrell. També han servit una mica com a pal de paller per altres grups del municipi i comarca que s’han volgut iniciar professionalment en el món de la música amb més o menys sort. Ells estaven allí aportant els seus coneixements i la seva experiència.
En les seves lletres han descrit les nostres platges, les nostres rutines, personatges populars del Vendrell que tot i d’una forma anònima han vist com se’ls dedicava alguna cançó per algun motiu especial. Un gran grup que de moment fa una parada tècnica i esperem que torni, però que mai oblidarem perquè formen part de la banda sonora de la nostra vida.
Miquel, tot i que sóc un fan INCONDICIONAL dels Lax’s i, sens dubte, també formen part de la banda sonora de la meva vida, jo crec que això de dedicar-li un carrer és exagerat. A més, jo no estic d’acord en dedicar carrers a persones o, com és el cas, grups en vida.
Un altre cosa molt diferent seria fer-los un homenatge públic quan diguin que es retiren definitivament, cosa que a data d’avui jo no he escoltat de boca de cap dels integrants del grup. A més jo també crec que el Jesús te cançons per més d’un disc més!!!