“Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo”. Així comença Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez. Una novel·la que dimarts dia 30 farà cinquanta anys de la primera edició. Modestament m’atreveixo a recomanar a tothom que la llegeixi, i qui ja la conegui a rellegir-la. Ben segur que és una de les millors obres escrites al segle XX. El meu senzill consell és el d’agafar el llibre, deixar-se sorprendre pels cent anys d’una família, els Buendía. Segur que ho passaran bé amb l’ordit d’un univers en què l’amor i la mort, la guerra i el poder, el saber i el candor són explicats des del món únic de García Márquez.
