Tornar a la ciutadella Ibèrica de Calafell és celebrar el passat fet present. És apropar-se, comprendre allò que havia estat. Aquesta és la voluntat des que es van trobar les restes: entendre-les i explicar-les. Deixar de banda l’especulació del sòl i construir la prehistòria. Fer i refer el fang barrejat amb la palla. Teixir el canyís. Indicar on era el foc. Com es vestia. Quina era la vida sota la ratlla vermella que marca l’ahir però que fa permeable, dúctil, el present. Pensar en el demà amb idees, amb coneixement. La Ciutadella Ibèrica és una constant troballa. Un encert. Un agraïment a tots aquells que van somniar sobre les restes, que van fer valer la Història, la Cultura, per sobre el negoci. I també pels que dia a dia ensenyen els antics camins.
