Hi havia una vegada un poble amb un riuet termal únic, aigües mineromedicinals i un espai emblemàtic de Coma-ruga. Un lloc on la canalla aprenia a nedar, els avis hi posaven els peus “per la circulació” i els turistes descobrien que allò era aigua termal natural i no una piscina abandonada.
Però va arribar la “renaturalització”. Una paraula preciosa que sona ecològica, moderna i sostenible, encara que els veïns només hagin vist pedres, tanques, grava, canonades i obres eternes.
El Riuet ha passat de ser un símbol del poble a convertir-se en un experiment urbanístic amb pressupost, discursos institucionals i molta paciència ciutadana obligatòria.
Mentrestant, Facebook s’ha convertit en el veritable ple municipal:
— Ens estan prenent el pèl.
— Això abans era preciós.
— Les rates ja hi viuen millor que nosaltres.
I parlant de rates, RTV El Vendrell també recollia queixes veïnals per la seva presència al voltant del Riuet. Una metàfora política gairebé massa perfecta.
Però el millor encara havia d’arribar: aquest 2026, Coma-ruga ha perdut la Bandera Blava.
Sí, aquell símbol institucional que servia per demostrar que tot anava bé mentre el poble discutia cada dia a xarxes socials.
I una de les possibles causes? La incompatibilitat amb la platja de gossos.
Tot un exemple de gestió moderna: transformar un riuet termal històric en un debat infinit entre tanques, gossos i excuses institucionals.Ni Berlanga hauria escrit un final tan perfecte.
Montserrat Nin Duran
El Vendrell
