Vet aquí la confusió (també molt estesa) que ataquem aquest mes. Complet és un adjectiu i, per tant, té quatre formes: complet/completa/complets/completes. Si no li podem canviar el gènere o el nombre, dins una frase, és que ens volem referir a complert, que és el participi passat del verb complir i, doncs, només té aquesta forma. Vegem-ho amb exemples:
La inauguració va ser un complet desastre: res no va sortir bé. Podríem dir que va ser una completa calamitat; o que els actes van ser uns èxits complets; o que van ser unes completes calamitats. En aquests casos no podem dir un complert desastre, una complerta calamitat, etc.
En canvi, el meu nebot ha complert quaranta anys (participi del verb complir). Aquí no podem dir, habitualment, complerta/complerts/complertes. A més, fixem-nos que davant ha de portar sempre el verb auxiliar haver, cosa que no passa amb l’adjectiu complet, és clar.
L’OPTIMOT en dona aquests exemples: Amb la forma verbal complert -a (del verb complir) podem fer frases com aquestes: S’ha complert el termini per a la inscripció, Aquesta entitat ha complert trenta anys, Es va convertir en una il·lusió complerta.
Pel que fa a complet-a, hem de tenir en compte que ve del verb completar i significa “Que conté tots els elements”; així, hem de dir una col·lecció completa (i no complerta), un repertori complet (i no complert) i un cotxe molt complet (i no complert).
Fixem-nos, en el primer bloc, que la forma femenina complerta vol dir que la il·lusió s’ha pogut complir, no que sigui una il·lusió plena. Com veiem, doncs, també existeixen les formes complerta/complerts/complertes. Amb exemples de Ruaix: L’ha complerta, la seva promesa / Els ha complerts, els seus compromisos / Les ha complertes, les seves promeses… Noteu, sobretot, que es tracta sempre del verb complir, no del completar. De moment en donem una visió molt simplificada, ja que, com veieu, la cosa és més complicada.
Per un altre costat, tenim que els verbs com ara complir, acomplir, establir, oferir, omplir, preestablir, reblir, restablir, sofrir i suplir admeten dues formes de participi. És a dir, tant es pot dir ha complert com ha complit, he acomplert / he acomplit, has establert / has establit, hem ofert / hem oferit, heu omplert / heu omplit, han sofert / han sofrit… Queda estrany, oi? Però és així, ves… Per això és correcte aquell famós refrany: Qui canta a la taula i xiula al llit, no té el seny complit. Complit, a més a més, també és un adjectiu, que vol dir perfecte.
