No, ni m’he tornat boig ni tinc síndrome postvacacional. Aquest és el títol del darrer llibre de l’ambientòleg – i com ell mateix s’autodefineix, pesat ambiental – Andreu Escrivà.
Recomano molt la seva lectura. És un llibre curt, entenedor, i molt revelador. El títol té un component provocador (i per això el manllevo literalment per aquesta columna), però a mesura que vas llegint s’entén la motivació i l’objectiu de l’autor.
Tots els que portem anys en l’activisme ambiental, i sobre tot climàtic, sabem el difícil que és comunicar de manera efectiva, aconseguir que el missatge arribi i faci repensar conductes i actituds.
La frustració arriba en constatar que cap dels enfocaments acaba de funcionar: ni avisar del que ens ve a sobre (ningú vol sentir parlar de desgràcies, i per tant el missatge genera rebuig); ni el positivista “encara hi som a temps” (mentre hi hagi temps no ens hem de preocupar); ni l’ús de dades científiques (són pesades, difícils d’entendre i, curiosament, molta gent creu en la ciència només si els convé); ni l’apel·lació a les generacions futures (total, jo ja no hi seré i segur que apareix alguna solució tecnològica meravellosa que salvarà els nostres fills i nets).
Per acabar-ho d’adobar, les xarxes socials i mitjans digitals s’omplen de negacionistes i retardistes (els que no neguen el problema, però fan tot el possible per alentir l’aplicació de solucions) i, sobretot, veiem com el màrqueting capitalista desvirtua conceptes, utilitzant tan sovint paraules com “verd” o “sostenible” que perden el seu significat, o fent passar per sostenibles coses com els cotxes elèctrics que, sent menys nocius que els de combustió, de sostenible en tenen ben poc.
L’Andreu, després d’anys defensant la sostenibilitat, conclou que el concepte s’ha pervertit, i que cal combatre’l per abordar la crisi ecològica i climàtica. I per això analitza aquest fenomen i desmunta una per una la sostenibilitat de coses que realment no ho són. Des de conceptes com l’empremta de carboni, l’economia circular o la neutralitat climàtica, passant per la geoenginyeria, el reciclatge o les fonts d’energia miraculoses, fins a arribar a la transició ecològica.
No caigueu en la trampa de pensar que no hi ha sortida a aquest atzucac. Els darrers capítols del llibre parlen de com avançar i de com identificar els elements que realment ens ajudaran a combatre la crisi ecosocial. De com no deixar-nos enredar, vaja.
Feu-vos un favor i llegiu-lo. Editorials Arpa (castellà) i Sembra (català).
