Del calendari popular valencià extraiem que a la ciutat d’Ibi, a l’Alcoià, precisament el dia dels Innocents se celebra la Festa dels Enfarinats. Es tracta −llegim en textos informatius− “d’una celebració emmarcada dins de les Festes d’hivern de la vila que es caracteritza per una batalla campal humorística entre dos bàndols que pretenen assaltar simbòlicament el domini polític del municipi, llençant-se farina com a projectils ofensius, a més d’hortalisses i altres objectes de rebuig, finalitzant amb l’encesa de foc de pirotècnia”. Aquí hem d’atendre precisament al sintagma “festes d’hivern”, ja que aquest, des de la prohibició expressa pel franquisme, va amagar el veritable nom de la festa, el carnaval antic –així va ser a Cadis, a Vilanova i la Geltrú, a Múrcia, a Verin, etc. i en altres ciutats on el carnestoltes va ser i encara és la festivitat més important del calendari festiu local. No tenim cap dubte que aquesta Festa dels Enfarinats d’Ibi que se celebra el dia dels Innocents està arrelada en el carnaval (festes d’hivern durant la dictadura), ja que el costum de les batalles de farina i altres productes de la mateixa consistència (cendra, fang, sutge o qualsevol producte que enllardi o ensutgi usant-ho com a projectil d’una manera o altra) és recurrent en moltes de les poblacions on se celebren activitats del carnaval antic (tradicional): Bielsa (l’Aragó), Laza (Galícia), Altsasu (Navarra), Prats de Molló (Catalunya)… Jo mateix he assistit a una curiosa guerra de blauet (llançant-s’ho els uns als altres) entre nois a Campo, petita població a la retirada vall pirinenca del riu Éssera. Així que, amb cert marge de la possibilitat d’encertar, podríem deduir que aquests jocosos llançaments del dia dels innocents, bromades, ironies i paròdies de la premsa, jocs de carrer, etc., amb tota probabilitat, més que relacionar-los amb la perversa jugada d’Herodes el Gran pel mal resultat de les seves indagacions i el desig d’eliminar a qui els Mags anessin a adorar com el futur rei d’Israel, probablement totes aquestes celebracions festives del dia dels Innocents es deuen a avalotades saragates d’un antic carnaval més ecumènic (medieval?), que amb el temps van caure en desús a la majoria de les poblacions fossilitzant-se en altres. Aquestes darreres manifestacions festives locals, oblidant el joc comú de carnaval universal, van adoptar formes particulars d’acord amb les diverses etapes històriques i el temperament de cada lloc i població.
