Els treballadors dels Serveis Socials del Consell Comarcal del Baix Penedès i de l’Ajuntament del Vendrell han fet un crit d’alerta per les dificultats creixents que es troben per desenvolupar la seva tasca, uns problemes que, segons apunten, en els darrers anys “s’han accentuat”. En un comunicat, els professionals lamenten la gran càrrega de feina que soporten, producte del fet que els Serveis Socials han acabat esdevenint “un cul-de-sac on van a parar totes les persones que necessiten suport en algun aspecte de la seva vida”.
Una càrrega que han d’afrontar amb poc mitjans i “poc reconeixement”, lamenten, i tractant problemàtiques sobre les quals no tenen competències directes, com ara les de la manca d’habitatge o de les persones amb discapacitat. En altres casos on sí que tenen competències, com ara els de dependència, critiquen que el sistema “és tan lent que molta gent acaba malvivint o morint abans que se li pugui concedir el servei que necessita”.
També denuncien mancances per donar resposta a les dones que han patit violència masclista, tot i admetre que en aquest camp s’ha avançat els últims anys, o per atendre infants en situació de risc. Tot un seguit de situacions “profundament injustes” que els generen “estrès i malestar professional”, i que se sumen al “col·lapse i la pressió assistencial” que fa temps que pateixen.
Una tasca que, a més, desenvolupen amb limitacions a les instal·lacions on treballen i amb “retribucions baixes si ho comparem amb altres sectors professionals similars”, que tampoc contemplen “la perillositat per la conflictivitat d’alguns col·lectius atesos o per la insalubritat d’alguns habitatges visitats”, exposen. Moltes d’aquestes condicions creuen que responen a la “bretxa salarial de gènere”, ja que es consideren un sector “feminitzat” i destinat “a les cures i al suport”.
Tot i els anuncis i les promeses del Govern, especialment en èpoques electorals, des dels Serveis Socials es pregunten per què “fa més de deu anys que una de cada quatre persones a Catalunya està per sota del llindar de la pobresa”. Per això demanen un “replantejament de les polítiques públiques” i que es posi “la vida al centre”.
