M’agrada organitzar activitats de final de trimestre als tallers d’estimulació cognitiva i emocional que imparteixo durant tot un curs. Per poder fer-ho cal la implicació de les meves companyes de treball i normalment sempre coincideixen amb mi sobre la importància d’aquest moment. És molt gratificant veure com les persones amb les quals has treballat durant uns quants mesos s’apunten a l’aventura que se’ls ha preparat. Perquè és ben bé així: en moltes ocasions articular una activitat de final de trimestre té a veure amb incitar els teus usuaris a viure una aventura.
De vegades la cita té a veure amb la gastronomia, o amb la musicoteràpia, o amb la dansa, el joc, el teatre, el cinema, els concursos… El cas és que aquell dia –el de la culminació de la tasca feta, tant a escala individual com global– esdevé excepcional. Excepcional perquè és una excepció dins la dinàmica habitual, però també pel fet de ser una jornada especial. És una píndola d’il·lusió que prenem tots plegats, tant els que l’hem preparat com els que venen a gaudir-ne.
Estic particularment contenta dels recents finals de trimestre perquè han estat caracteritzats per les ganes de tots els implicats a l’hora de participar-hi. La presència de familiars i voluntaris, en alguns casos, i l’esforç del conjunt dels usuaris per assistir-hi, tot i que em consta que aquests dies la gran majoria tenen moltes propostes atractives i també responsabilitats addicionals, m’han fet entendre que, de la mateixa manera que nosaltres, tenen voluntat de continuar tirant endavant aquest camí d’aprenentatge a escala cognitiva i emocional. I tot plegat sense oblidar una sèrie de valors –vinculats a la socialització i a l’esperit lúdic– que fan que la feina sigui més agradable i que obtingui més bons resultats a tots nivells.
