Als anys cinquanta, o seixanta, del segle passat, el meu pare va assegurar el carro que tenia. Ho va fer en una asseguradora del Vendrell que regentava l’avi de la persona que hi ha avui; em sembla recordar que només s’hi veia d’un ull, però potser hi veia més que el que hi ha ara. L’any 1965, jo havia acabat el servei militar, va venir a casa en Pau Rovira, a veure si li portaria el tractor, i a canvi ens el deixava per llaurar les nostres terres. Ens va fer molts bons tractes i això és d’agrair. Ens vam adonar que fèiem més tros que amb un animal. L’any 1978 vam decidir comprar un tractor nou, en P. Rovira tenia altres plans. Compràrem tractor, remolc i, més endavant un altre tractor més gran, un dipòsit (cisterna) per a líquids. I ho vam assegurar, tal com havíem fet amb el carro, a l’Esvertit, i també els immobles que teníem. Llavors vaig conèixer el pare de qui hi ha ara davant l’asseguradora, o sigui la segona generació. Una vegada vaig tenir un petit problema, i em va dir: “no pateixis, ho posarem en una altra companyia”, és a dir, donaven una solució. La meva mentalitat és que sempre pugui pagar les assegurances, però que no les hagi de fer servir mai.
Però se’m va inundar el garatge. Vaig utilitzar moltes hores amb un arreplegador d’aigua, i amb una senalla baixa, i un ventilador que hi va funcionar vint dies, i en demanar la cobertura de l’assegurança em van ingressar 250 euros, quan només del garatge em vaig gastar gairebé 700 euros. Una vergonya.
I per acabar-ho “d’arreglar” quan vaig anar a l’oficina a reclamar, aquelles noies que hi ha defensen l’empresa a mort i, ara parlant amb termes taurins, vaig haver-ne de “lidiar” sis alhora, quan els toreros ho fan amb un. Menys “guapo”, m’ho van dir tot. El que no els va agradar va ser que tragués les deu pòlisses que tenia amb ells, i que els digués que la primera i la segona generació de l’asseguradora molt bé, però aquesta, que és la tercera, és “un desastre”. Alerta, doncs, si hi teniu alguna pòlissa. Potser si llegeixen aquesta carta seran més amables, si cal, però no us en fieu si us “raspallen” massa, ja que serà hipocresia pura. No hi ha respecte ni per la gent gran.
Un jubilat emprenyat,
El Camat
Josep Mallofré Camat
El Vendrell
