El mercat de Vilafranca no fou el primer del Penedès. Anteriorment es feia el del poble veí de la Granada, que ja trobem documentat l’any 1133. El mercat de la Granada coexistí durant un cert temps amb el de Vilafranca, fins que aquest l’absorbí del tot en superar-lo en importància. El mercat es feia dins del centre urbà, en l’espai de la plaça Major també anomenada posteriorment plaça del Blat (l’actual de la Constitució). Era més local i s’hi deurien trobar els productes més necessaris que portaven a vendre els pagesos de la comarca o els mateixos vilatans.
L’any 1401 el rei concedeix a Vilafranca que el mercat es faci el dissabte. Posteriorment, el rei mana que si el dissabte és festa, es faci el dilluns.
La lleuda era un dels impostos que gravaven l’entrada de mercaderies a la vila; eren els ingressos més importants que rebia el rei, però justament a causa dels privilegis de franquícies que donava a les viles o ciutats aquest erari públic era poc abundós.
De les lleudes, existien la lleuda del peix, que gravava el salat i el fresc; la lleuda del pla, que gravava l’entrada de productes hortícoles; la lleuda de les bèsties grosses o menudes; i la lleuda dels porcs, que gravava aquesta lleuda també als muls, les egües, els pollins, bous, vaques, ases, someres…
A la plaça Major se situava la carnisseria i la peixateria, i també els botiguers hi tenien la seva taula o tauló, on venien els seus productes.
La carnisseria era molt activa; moltes són les carns que es venien –la del moltó era la més venuda–. Les taules de venda de la carn estaven davant les del peix. Els castlans obtenien, com a representants del rei a la vila, el domini d’aquestes vendes, i els carnissers havien de pagar també cens als senyors del castell.
Les fires i els mercats medievals –i també a Vilafranca del Penedès– van ajudar a l’enriquiment de la classe burgesa.
Els homes que tenien franquícia i no pagaven els productes eren gent de l’hospital, clergues o religiosos i els homes de paratge o ciutadans honrats de Vilafranca.
