L’espai obliga a destacar del periple de Lleó XIV (Magnifica humanitas) a Catalunya, la dimensió social al Raval per escoltar les preguntes de Renzo, sis anyets: “Per què hi ha pobres i rics?”…; la presó de Brians 1 i el destí final, Tenerife/Lampedusa. A Madrid havia fet una trobada tan privada amb les víctimes d’abusos, que el protocol va ignorar moltes associacions representatives, relegant fets a uns “temps immemorials” que arriben, ai las!, fins a Galilea: “Qui escandalitzi un d’aquests petits”…
Jubilat, l’any 2017 i en solidaritat amb el cas maristes, vaig publicar el juny una carta a El Periódico i el desembre a El 3 de Vuit, explicant el meu cas al col·legi Sagrada Família d’Horta (curs 1962-63), 10 anys. Un cas prescrit, però que afectava altres companys i que aquell nen denunciaria dos anys després, confessió setmanal a la capella del col·legi. Amb les cartes, esperava alguna trucada eclesial per explicar aquella confessió/omissió i també informar que, molts anys després, sabria per un familiar que l’“hermano” Bernardino s’havia suïcidat. Per què? Tot es revela escoltant víctimes expiatòries, testimonis colpidors al programa de TV3 La fugida… Veritats ocultes: el calvari per a nenes de 8 anys, la impunitat criminal. Acabo a l’emotiva inauguració gaudiana, “primer l’amor”. I molt a prop de la creu, l’estel de Maria que no va acompanyar el Fill des de dalt d’una peanya, sinó a peu pla, entre multituds i vicissituds, com el 65% de les dones amb compromisos eclesials, sabent que el sol surt per a tothom i el vent, bufa allà on vol…
Lluís Díaz Ruiz
Vilafranca del Penedès
