En aquesta comarca del Baix Penedès històricament hem tingut un seguit de pilars econòmics que han estat el suport de la nostra societat. Des de sempre havia vist que amb l’agricultura a l’interior i la platja anàvem combinant entre turisme i una mica de pesca. Alguna indústria que es podria veure en algun punt del nostre territori era l’excepció que justificava aquesta distribució predominant. La cosa amb el pas del temps es va modificant. Algunes localitats de l’interior, l’exemple més clar és la Bisbal del Penedès, han vist que això del conreu del camp és una cosa que amb el temps s’anirà perdent i han apostat clarament per la logística. Només cal donar un tomb pels polígons industrials de la vora per anar veient les enormes naus que es van ubicant en tota la seva superfície.
Mentre admires aquestes edificacions, veus passar un munt de camions de gran tonatge en totes les direccions, que són els qui han de donar vida a aquesta infraestructura que té vincles amb tota la península Ibèrica i amb una part important d’Europa. El famós logis Penedès ha quedat guardat en algun calaix, però la Bisbal, aprofitant l’estratègica sortida de l’autopista que comunica l’eix nord-sud i l’est-oest, ha sabut treure partit a aquesta situació. La Idiada també ho ha fet en termes similars, però aquest és un espai especialitzat dedicat a la mobilitat. A l’interior, la logis ens està destruint el paisatge i el terreny cultivable.
Per altra banda, a la nostra costa encara tenim un reclam natural per als turistes amb el suport d’aquesta xarxa de comunicacions que compleixen amb la seva funció. Aquí tenim els temporals i els corrents marins que ens donen molts ensurts per poder conservar les nostres platges. Potser massa ports que han trencat l’ecosistema natural del nostre territori. El preu que paguem és molt alt, sort ens queda de l’esperit del tradicional “xiringuito” per agafar energies.