Dent a dent

La cavitat oral —formada per la llengua, les dents, les genives, el paladar i les glàndules salivals— és essencial per a funcions quotidianes com mastegar, parlar o respirar. Però també té un paper fonamental en la digestió i en l’expressió facial, en la manera com ens comuniquem i ens relacionem amb els altres. Quan aquesta part del cos s’altera, ja sigui per una càries, una inflamació o una pèrdua dental, l’impacte va molt més enllà de la boca. De fet, diversos estudis han demostrat que les malalties periodontals poden estar relacionades amb afeccions cardiovasculars, diabetis o complicacions durant l’embaràs.

Per tant, mantenir una bona salut bucodental no depèn només d’un bon raspallat. És el resultat d’una suma d’hàbits que inclouen una alimentació equilibrada, el consum responsable de sucre, la prevenció del tabaquisme i l’alcohol, i les revisions periòdiques al dentista. El raspallat amb una pasta fluorada dues vegades al dia continua sent la base d’una bona higiene, però l’educació i la constància són igualment imprescindibles per consolidar rutines des de la infància.

Les malalties orals més comunes, com la càries o la gingivitis, tenen sovint un origen evitable. Conèixer com es formen, què les provoca i com es poden prevenir és fonamental per poder-hi actuar a temps. El fluor, per exemple, juga un paper destacat en la protecció de l’esmalt dental i ajuda a reforçar les dents davant l’acció dels bacteris. Igualment, és important adaptar-ne la quantitat segons l’edat i el risc de càries.

Segons el Baròmetre de la salut bucodental a Espanya, impulsat per Instituts Odontològics, a l’Estat espanyol els ciutadans valoren la seva salut bucodental amb un 7,2, exactament la mateixa puntuació que atorguen a la salut física i tres dècimes per sota de la salut mental (7,5). Les dades s’han extret a partir d’una enquesta amb una mostra de 1.617 persones.

El mateix informe deixa palès que, de mitjana, anem al dentista 2,1 cops a l’any, una xifra lleugerament superior a la registrada el 2024 (50%) i que situa les visites al dentista per sobre de les del metge de capçalera. Quant al perfil del pacient, els que més hi van són els majors de 50 anys. D’aquests, un 60% diuen anar-hi més de 2 vegades a l’any i un 20%, més de 4. Per contra, la franja que menys hi va és la petita infància, ja que només el 5% de les famílies afirmen portar els fills al dentista abans del primer any. De fet, l’edat mitjana de la primera visita al dentista se situa, segons el Baròmetre, als 5,5 anys.

Pel que fa als hàbits d’higiene bucodental, 4 de cada 10 persones diu raspallar-se les dents tres o més cops al dia, la mateixa proporció que els que se les renten dues vegades al dia, enfront d’un 14% que només ho fa un cop al dia. En infants, aquests hàbits són pitjors, ja que un terç dels menors de 5 anys només es raspalla les dents un cop per dia. Una xifra que millora amb l’edat, donat que el 80% dels majors de 12 anys indica que se les raspalla 2 o 3 vegades per dia.

Al llarg d’aquest reportatge, abordarem la salut bucodental des d’una perspectiva global i propera: des dels primers anys de vida fins a la vellesa. Parlarem d’hàbits, de prevenció i de com petites accions quotidianes poden marcar una gran diferència, i en parlarem també amb M. José Guerrero, presidenta del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC). Perquè cuidar la boca no és només tenir cura de les dents: és tenir cura de la salut, de la comunicació i, en definitiva, de nosaltres mateixos.

La higiene bucodental és molt més que un gest automàtic davant del mirall. Tot i que la majoria de les persones es raspallen les dents cada dia, no sempre ho fan de la manera més eficaç. Adoptar bons hàbits i conèixer les tècniques adequades pot marcar una gran diferència en la salut de la boca, de les genives i, fins i tot, en la salut general.

El raspall

El raspall de dents és l’eina bàsica. Cal triar-ne un amb cerres suaus o mitjanes, ja que les dures poden fer malbé l’esmalt i irritar les genives. El cap del raspall ha de ser petit per arribar bé a totes les zones de la boca, incloses les últimes molars. La durada recomanada del raspallat és de dos minuts, almenys dues vegades al dia, preferiblement després dels àpats principals. El moviment ha de ser suau i circular, evitant friccionar de costat a costat, ja que això pot desgastar les dents.

No oblidis la llengua

No s’ha d’oblidar tampoc la llengua. La seva superfície acumula bacteris que poden provocar mal alè. N’hi ha prou amb raspallar-la suaument o utilitzar un netejador lingual.

La pasta dental

Pel que fa a la pasta dental, la seva funció principal és reforçar la neteja mecànica del raspall. Les pastes amb fluor ajuden a enfortir l’esmalt i a prevenir les càries. També n’hi ha amb components específics per a genives sensibles o blanquejants, però cal evitar abusar de les pastes massa abrasives. La quantitat ideal és petita: una dosi de la mida d’un pèsol és suficient per a un adult.

Col·lutoris com a reforç

Un altre complement útil és el col·lutori o esbandida bucal. No substitueix el raspallat, però pot ajudar a reduir la placa i a mantenir una sensació de frescor. Cal triar-ne un sense alcohol i adequat a les necessitats de cada persona. Els col·lutoris amb fluor o agents antisèptics poden ser una bona opció per reforçar la higiene diària.

Ajuda’t de fil dental

Raspallar-se les dents no és l’únic pas. L’espai entre les dents acumula restes d’aliments i placa bacteriana que el raspall no pot eliminar. Per això és essencial utilitzar fil dental o raspalls interdentals, almenys un cop al dia. Aquest hàbit, sovint oblidat, redueix el risc de càries entre dents i de malalties periodontals, com la gingivitis.

Vida útil del raspall

Convé renovar el raspall cada tres mesos o abans si les cerres es deformen. I és recomanable visitar el dentista almenys un cop a l’any per fer una revisió i una neteja professional. La constància en la higiene diària és la millor assegurança per mantenir un somriure sa durant tota la vida.

Un somriure bonic transmet salut, benestar i seguretat personal. Per això, cada vegada més persones busquen millorar l’aspecte de les seves dents. L’estètica dental sovint també contribueix a millorar la salut bucodental i la qualitat de vida. El més important és conèixer bé les opcions disponibles i prendre decisions informades.

Un dels tractaments més populars és el blanquejament dental. Amb el pas del temps, les dents poden enfosquir-se a causa de l’alimentació, el tabac o el consum de cafè, te o vi negre. El blanquejament actua sobre aquestes taques, retornant a les dents un to més clar i lluminós. Es pot fer a la consulta dental o a casa sota supervisió professional. No obstant això, és important no abusar-ne: un ús excessiu o productes no controlats poden danyar l’esmalt i provocar sensibilitat.

Una altra opció molt sol·licitada és l’ortodòncia invisible, que ha revolucionat el tractament de les malposicions dentals. En lloc dels tradicionals brackets metàl·lics, s’utilitzen fèrules transparents fetes a mida, que s’ajusten a les dents i s’han d’anar canviant progressivament. A més d’estèticament discrets, aquests alineadors són més còmodes i permeten mantenir una millor higiene durant el tractament. L’objectiu no és només estètic: una bona alineació facilita la neteja i evita problemes de mossegada i desgast prematur.

Les carilles dentals són una altra solució estètica molt efectiva. Es tracta de fines làmines de ceràmica o de composite que es col·loquen a la part frontal de les dents per corregir imperfeccions com taques, dents desgastades, petites fractures o espais entre dents. Amb una planificació adequada, poden oferir resultats naturals i duradors, sempre que es mantingui una bona higiene i revisions regulars.

També existeixen tractaments més conservadors com el poliment dental, la reconstrucció amb composites o el contornejat estètic, que permeten millorar la forma i la uniformitat de les dents de manera senzilla i indolora. És fonamental, però, recordar que l’estètica no pot estar per sobre de la salut. Abans de qualsevol tractament, el dentista ha de comprovar que no hi hagi càries, malalties de les genives o problemes d’oclusió. Una boca sana és el punt de partida per a qualsevol millora estètica. De la mateixa manera, cal desconfiar dels productes o tècniques “miracle” que es venen per internet o a xarxes socials perquè poden tenir efectes nocius i resultats imprevisibles.

La cura de la boca comença molt abans del primer raspallat. Encara que moltes persones pensen que les dents de llet no tenen gaire importància perquè “cauen”, la veritat és que són essencials per al desenvolupament correcte de la parla, la masticació i l’alineació de les dents definitives. A més, establir bons hàbits des de petits és la millor garantia per mantenir una salut bucodental òptima durant tota la vida.

Quan apareixen les primeres dents —generalment cap als sis mesos—, és moment d’utilitzar un raspallet suau adaptat a la seva edat i una petita quantitat de pasta amb fluor. És important supervisar sempre el raspallat i ensenyar-los a no empassar la pasta.

Molts pares desconeixen que les dents de llet també poden tenir càries, anomenades “càries del biberó”. Aquestes es produeixen per l’exposició prolongada de les dents a líquids ensucrats, com la llet o els sucs, especialment durant la nit. Per evitar-ho, no s’ha de deixar mai que el nen dormi amb el biberó a la boca i cal limitar el consum de begudes dolces. L’aigua hauria de ser la beguda habitual.

L’alimentació també té un paper fonamental. Una dieta equilibrada, rica en fruita, verdura, làctics i aliments no processats, ajuda al desenvolupament dels ossos i de les dents. En canvi, els aliments enganxosos o molt ensucrats afavoreixen la formació de placa bacteriana. A més, és recomanable evitar picar constantment entre hores, ja que la saliva necessita temps per neutralitzar els àcids que es generen a la boca.

Una altra qüestió clau és l’hàbit de la visita al dentista. Els experts recomanen portar el nen al dentista per primera vegada al voltant de l’any d’edat o quan aparegui la primera dent. Aquest primer contacte no només serveix per detectar possibles anomalies, sinó també per familiaritzar l’infant amb l’entorn dental i reduir la por que sovint apareix més tard. Les revisions periòdiques, un cop o dues l’any, permeten prevenir càries i ensenyar hàbits saludables.

També cal prestar atenció a costums com xuclar-se el dit, utilitzar el xumet massa temps o mossegar objectes, ja que poden alterar la posició de les dents o la forma del paladar. Si aquests hàbits es mantenen més enllà dels tres anys, és recomanable consultar el pediatre o el dentista.

Amb el pas del temps, el cos canvia i la boca no n’és una excepció. Les dents, les genives i els teixits que les envolten envelleixen, i això pot comportar problemes específics que cal prevenir i tractar adequadament. Mantenir una bona salut bucodental a mesura que passen els anys és fonamental per conservar la capacitat de menjar bé, parlar amb comoditat i mantenir una bona qualitat de vida.

Un dels canvis més habituals és el desgast dental. L’esmalt, que és la capa protectora de la dent, es va erosionant amb els anys a causa de la masticació, el fregament o l’àcid de certs aliments i begudes. Aquest desgast pot fer que les dents siguin més sensibles o que s’enfosqueixin lleugerament. A més, amb l’edat és freqüent que es produeixi recessió gingival, és a dir, que les genives es retirin i deixin part de l’arrel descoberta, cosa que pot causar molèsties i augmentar el risc de càries.

Un altre aspecte comú és la sequedat bucal o xerostomia. Pot ser conseqüència natural de l’envelliment, però sovint està relacionada amb el consum de certs medicaments. La falta de saliva redueix la capacitat de neteja natural de la boca i pot provocar mal alè, dificultat per empassar i més predisposició a les càries. Beure aigua amb freqüència, evitar el tabac i utilitzar col·lutoris sense alcohol pot ajudar a pal·liar aquest efecte.

La pèrdua de peces dentals és un altre repte perquè quan falten dents, la masticació es veu afectada i es poden produir problemes digestius o fins i tot alteracions en la parla. Avui dia, però, hi ha solucions molt eficaces, com les pròtesis dentals o els implants, que permeten recuperar la funció i l’estètica. És essencial mantenir una bona higiene d’aquests dispositius i visitar regularment el dentista per ajustar-los i comprovar-ne l’estat.

Les malalties periodontals —com la gingivitis o la periodontitis— són especialment freqüents en adults. A més de provocar inflamació i sagnat de genives, poden causar la pèrdua d’os i, a la llarga, de dents. La prevenció passa per un raspallat acurat, l’ús de fil dental o raspalls interdentals i revisions periòdiques per eliminar el tàrtar acumulat.

La salut bucodental no té edat i cuidar les dents i les genives és essencial per mantenir una bona qualitat de vida. Una higiene diària correcta, una alimentació equilibrada i les visites regulars al dentista són els millors aliats per envellir amb un somriure sa i funcional.

Allò que mengem no només afecta el nostre pes o el nostre estat de salut general, sinó que també té un impacte directe en les dents i les genives. L’alimentació és un pilar fonamental per mantenir una boca sana. Els nutrients que ingerim contribueixen a enfortir l’esmalt, prevenir la càries i reduir la inflamació de les genives. Per això, una dieta equilibrada és tan important com el raspallat diari.

El principal enemic de les dents és el sucre. Quan consumim aliments o begudes ensucrades, els bacteris de la boca transformen aquests sucres en àcids que ataquen l’esmalt i provoquen càries. No només els dolços evidents —com galetes, llaminadures o refrescos— són perillosos; també els productes processats, cereals ensucrats o sucs comercials poden contenir grans quantitats de sucre ocult. El millor és reservar els aliments dolços per a moments puntuals i, després, raspallar-se les dents o esbandir-se la boca amb aigua.

També cal vigilar amb els aliments àcids, com refrescos de cola, cítrics o vinagre, que poden erosionar l’esmalt si se’n fa un consum excessiu. En canvi, els aliments rics en calci, fòsfor i vitamina D —com la llet, el formatge, el iogurt, el peix blau i els fruits secs— ajuden a mantenir les dents fortes. Els aliments crus i fibrosos, com les pomes, les pastanagues o l’api, estimulen la producció de saliva, que és un mecanisme natural de neteja i protecció contra la càries.

La saliva és, de fet, una gran aliada. Neutralitza els àcids, elimina restes de menjar i aporta minerals que protegeixen l’esmalt. Per mantenir una bona producció de saliva, és essencial mantenir-se ben hidratat. Beure aigua sovint, sobretot entre àpats, és molt beneficiós per a la boca. L’aigua també ajuda a eliminar bacteris i redueix la sensació de sequedat bucal.

Pel que fa als hàbits, el tabac i l’alcohol són dos grans enemics de la salut oral. El tabac taca les dents, afavoreix les malalties de les genives i augmenta el risc de càncer oral. L’alcohol, especialment quan es consumeix amb freqüència, pot irritar les mucoses i alterar l’equilibri bacterià de la boca. Reduir-ne el consum o eliminar-lo és una mesura de salut integral.

També és important respectar una freqüència d’àpats equilibrada. Menjar de manera constant o picar entre hores manté la boca en un estat àcid que afavoreix la desmineralització de l’esmalt. El millor és limitar el consum d’aliments a tres àpats principals i, si es vol, algun refrigeri saludable com fruita o iogurt sense sucre.

Per cuidar les dents a través de l’alimentació, no cal seguir dietes complicades, només cal aplicar el sentit comú. Prioritzar aliments frescos, evitar el sucre, beure aigua i mantenir bons hàbits d’higiene després dels àpats és una combinació infal·lible. Un somriure sa comença al plat.

María José Guerrero, presidenta del Col·legi Oficial d’Odontologia
i Estomatologia de Catalunya (COAC)

Quins són els principals motius de consulta al dentista?

Les causes principals que porten els pacients a les nostres consultes són el dolor, que normalment ve donat per una càries, i el sagnat de genives. Les càries les tractem amb empasts o matant el nervi i els sagnats de genives els derivem cap a higienes bucals més o menys profundes. A més, en tots els casos, incidim en la prevenció.

Han aparegut nous mals provocats per hàbits o dietes actuals?

No és que sigui res nou, però sí que d’ençà de la covid-19 ha repuntat moltíssim la col·locació de fèrules de descàrrega a causa, principalment, de l’estrès, l’ansietat, dormir malament… Afortunadament, les persones estan cada vegada més informades i quan tenen dolor a la musculatura de la cara venen a la consulta i les podem tractar i, sovint, recomanar alguna visita al psicòleg i portar una vida més tranquil·la.

Fins a quin punt la salut bucodental afecta la resta del cos?

L’afecta, i molt. Només cal tenir present que una bona alimentació, per exemple, comença per una bona masticació. Quan a la boca hi ha un sagnat, per petit que sigui, vol dir que hi ha una ferida i en cas que hi hagi algun bacteri, pot acabar afectant qualsevol punt de l’organisme. Per altra banda, a nivell endocrí hi ha patologies com la diabetis que requereixen tenir una salut bucodental molt més acurada; les persones diabètiques amb patologia de les genives no controlada tenen una diabetis molt més exacerbada.

Cada quant temps recomaneu fer una revisió al dentista, i per què és tan important no saltar-se’n cap?

La prevenció és fonamental. Nosaltres sempre recomanem fer una revisió un cop a l’any perquè ens sembla que és la manera més ràpida i senzilla que la gent ho recordi i s’ho agendi. A partir d’aquesta visita anual, l’especialista ja indicarà la periodicitat amb què hi has de tornar. El dentista és un professional més del sistema de salut i, com a tal, una visita a l’any amb ell ha d’estar sempre calendaritzada.

I a partir de quina edat s’ha de començar?

Com abans millor. Els odontopediatres aconsellen fer la primera revisió de nadons perquè així es pot l’erupció de les dents, la deglució, l’oclusió… A més –i això també és important– com més aviat s’adquireixi l’hàbit d’anar al dentista, més es perd la por.

En pacients de la tercera edat, quins són els principals motius de consulta al dentista?

Tot depèn de com s’arribi a la vellesa. Tenim pacients que venen i reben el mateix tractament que qualsevol adult i n’hi ha que necessiten un suport especial. En general, però, el que més ens trobem són problemes provocats per tres causes principals: la interacció de la medicació amb la boca que pot causar sagnats importants, la boca seca que pot provocar també problemes a les genives o dificultats per mastegar i empassar i, finalment, problemes relacionats amb la cura i higiene de les pròtesis.

Hi ha professionals de diversos àmbits de la salut que alerten de l’increment de sol·licituds d’intervencions i tractaments estètics que no sempre estan recomanats de fer. A les vostres consultes us passa quelcom similar?

Històricament el primer motiu de consulta a la clínica dental ha estat el dolor i el segon, l’estètica. És cert que en els últims anys la qüestió estètica ha guanyat pes i ens trobem amb molta demanda d’ortodòncia invisible, de blanquejaments, de carilles, etc. En aquest sentit, la recomanació que fem sempre és la mateixa: anar a un professional de confiança que pugui assessorar i explicar molt bé les diferents opcions existents i els resultats que es poden esperar en cada cas. No podem perdre de vista que darrere d’un tractament estètic del cos hi ha un tractament mèdic.

El factor econòmic és determinant per demanar visita al dentista? Hi ha diferències notables en la salut dental segons el nivell econòmic de la població?

La salut oral no està a la butxaca, està a tenir uns bons hàbits i en anar un cop l’any al dentista. Tenir una bona salut dental depèn molt de la prevenció, és a dir, tenir uns bons hàbits dietètics, fer un bon raspallat tres cops al dia i visitar el dentista anualment.

Si hagués de donar tres consells bàsics per mantenir una boca sana tota la vida, quins serien?

Resumidament: dieta sana i lliure de sucres i de tòxics com el tabac, una bona higiene tres cops al dia i anar al dentista un cop a l’any per fer una neteja i revisar dents i teixits tous.