Fa uns dies vaig rebre una trucada que em va trasbalsar.
La Rosana –Rosana Lluch, la llibretera de Llorens Llibres– em comunicava que a finals de juny es jubilava i tancava la persiana d’un comerç que ens acompanyava des de 1971. La notícia, que uns rètols a l’aparador de la carismàtica llibreria del carrer Sant Sebastià de Vilanova i la Geltrú confirmarien aviat, em colpia des d’un doble vessant.
D’una banda, feia dies, mesos, que la Rosana avisava que li havia arribat l’hora d’un descans més que necessari, que el dia a dia d’una llibreria, cada cop més complex i difícil, se li feia feixuc, i que un canvi de vida li semblava absolutament oportú. Per tant, em vaig alegrar moltíssim d’una decisió que, ben segur, milloraria la qualitat de vida d’una amiga tan estimada. Però, per l’altra… què significava que “la Llorens” tanqués? Què faria, què faríem a Vilanova, sense la llibreria tan estimada?
Per descomptat que a Vilanova i la Geltrú hi ha altres llibreries, competents i ben assortides, que continuaran prestant un servei de qualitat a la ciutat, però em penso que amb les llibreries passa una cosa semblant al que sovint succeeix amb els restaurants, els bars o, simplement, amb els sofàs o seients de cada casa. Cadascú acaba tenint una preferència clara, un indret de referència, el lloc on realment vol anar o estar-s’hi.
I “la Llorens” era –i ho és encara durant aquests últims dies– un racó preferent i molt estimat de molts lectors de la ciutat, una porta que sempre ve de gust travessar, un indret on sabem que trobarem la lectura buscada, l’orientació oportuna, l’atenció més exquisida i, per damunt de tot, la presència d’una llibretera/amiga que t’acollirà amb un somriure, et farà sentir benvingut i sumarà al plaer de veure, tocar, olorar i comprar un llibre, la solvència de la seva professionalitat i la calidesa de la seva humanitat.
Des que la notícia ha transcendit, el tancament de “la Llorens” és tema de conversa arreu de la ciutat i hem vist com proliferaven les manifestacions de suport i homenatge a la trajectòria d’una llibreria, a una família –en el record de tothom hi ha el senyor Llorens Lluch, que la va fundar i tirar endavant; la Rosana, que tant ha col·laborat a fer-la gran i l’ha convertida en el que ara tant lamentem perdre; les seves germanes, col·laboradores puntuals però constants…–, i a tots els que hi han treballat al llarg d’aquests 52 anys. Manifestacions tenyides d’agraïment i d’alegria per tan bona feina realitzada… i de tristesa i d’una palpable nostàlgia avant la lettre, pel que sabem que s’acabarà i enyorarem a partir de l’1 de juliol.
Personalment, l’agraïment i la tristesa abracen molts aspectes lligats a la meva trajectòria personal i literària. A “la Llorens” no només he trobat tots els llibres que he desitjat i necessitat per a mi i per als meus –perquè les recomanacions de la Rosana es basaven, també, en un bon coneixement dels gustos i preferències dels familiars i amics dels seus clients–, sinó que ha estat l’escenari de moltes presentacions dels llibres d’altres autors –mai no agrairé prou l’oportunitat d’haver pogut presentar l’enyorada Almudena Grandes el maig de 2018– i dels meus propis, que han partit així des d’una plataforma immillorable.
Crec que, en nom propi però també en el de molts i molts dels meus convilatans, el gràcies que Vilanova i la Geltrú ha de dedicar a Llorens Llibres i a aquells que l’han feta possible, hauria d’omplir tantes pàgines com les que aquesta llibreria ens ha brindat de bona lectura.
