El 14 de maig quedarà gravat en la memòria dels arqueòlegs d’Arqueovitis que durant aquest mes estan treballant al jaciment iber del puig de Cocodril. Aquest dia és el que van deixar al descobert una muralla de més de dos metres d’alçada i perfectament conservada que posa en evidència l’existència d’una fortalesa de primer nivell. “No ens haguéssim imaginat mai poder trobar una muralla tan gran com aquesta, amb una pedra tan ben treballada i en tan bon estat de conservació. Durant anys hem sentit a dir que aquest jaciment estava arrasat i una troballa d’aquesta magnitud ens ha sorprès fins i tot a nosaltres”, explica l’arqueòleg Dani López que apunta també que la fortificació i el poblat de dins la muralla es situen en el mateix nivell que els jaciments d’Ullastret o de les Masies de Sant Miquel, a Banyeres del Penedès.
La muralla dataria de l’època IV-II aC, el moment de màxima esplendor de la cultura ibèrica i seria pràcticament coetània al Jaciment de la Font de la Canya. De fet, aquesta descoberta ha fet que els arqueòlegs pensin que la fortalesa del Puig del Cocodril controlava administrativament la Font de la Canya i els poblats del voltant.
Les excavacions van començar en una primera fase l’any 2017 i fins aquest mes de maig que no s’han reprès. De moment els arqueòlegs pensen que el jaciment pot tenir entre 1 i 2 hectàrees d’extensió i que hauria pogut estar habitat des del segle VI fins a inicis del II aC.
En la part de la muralla que s’ha excavat hi ha també una obertura que segons els experts serviria per evacuar l’aigua del sistema de clavegueres del poblat que hi ha intramurs. En la muralla també hi ha part d’una torre quadrada de grans dimensions (3 metres de superfície per uns 5 o 6 d’alçada). A més, es pot entreveure la traça d’una torre circular (encara sense excavar).
Dins la muralla hi ha restes d’un poblat ibèric. “Només hem excavat una part molt petita”, anuncia López, però s’ha posat al descobert un gran edifici de tres naus i el que podrien ser dos carrers. A més, s’han trobat àmfores, les restes d’una llar de foc, peces fetes amb marbre polit que servirien per pesar, fragments de plats, de copes jònies, trossos de bronze, claus, una podadora per podar arbres i ceps, un cap de sitja, etc. El fet de trobar tot aquest material “in situ”, fa que els arqueòlegs treballin amb la teoria que la població de la fortalesa, que podria anar dels 100 als 200 habitants, va haver d’abandonar la fortalesa de forma sobtada.
Portes obertes
Les excavacions s’allargaran fins a finals de maig i han estat possibles gràcies al finançament de l’Ajuntament de Subirats i la Diputació de Barcelona. Malgrat tot, les dimensions de la fortalesa fan que calguin moltes més campanyes per treure a la llum tot el poblat i museïtzar-lo. És per això que l’opció amb la qual ara es treballa des de l’Ajuntament és elaborar un Pla Director de Recerca per aconseguir que el jaciment sigui declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), com ho és ja el Castell de Subirats, i poder optar d’aquesta manera a subvencions molt més importants. D’aquesta manera es podria visitar el Castell de Subirats, el jaciment ibèric del Puig del Cocodril i el jaciment paleontològic situat a poca distància.
De moment, per donar a conèixer les troballes d’aquesta darrera excavació, s’ha organitzat una jornada de portes obertes pel dia 2 al matí a les 10 i a les 12 h. L’accés serà gratuït però caldrà inscripció a través de la web de l’Ajuntament.
