Les eleccions municipals ja són història. Ara ja tenim arreu el veredicte popular que ha decidit la formació dels nous consistoris. A partir d’aquí, és moment de pactes i l’hora de fer política local, i en el termini de quatre anys, com a primera fita, intentar complir el màxim nombre de promeses electorals que s’han apostat durant aquests dies de campanya. Hi ha partits que han parlat de valors com la igualtat, la convivència, la solidaritat, la globalitat, i aquests ho tenen més senzill. A més, si han unit aquests termes genèrics amb verbs de bona voluntat, com millorar o apostar, llavors la cosa és fàcil de complir. Posant un banc al mig del poble amb els colors de la bandera LGTBI poden dir que han complert molts punts del seu programa electoral.
Altres que han preferit anar a coses concretes, com rambles de cinc quilòmetres o reformar totalment edificis que estan mig abandonats, els pot costar una mica més fer realitat les seves propostes, però tot és qüestió de temps, ganes i voluntat directa dins una guia de prioritats que tots els governs han de tenir.
A partir d’ara és possible que s’acabi d’arreglar el govern espanyol i potser en aquest mateix any tenim una nova convocatòria electoral a Catalunya, perquè l’actual govern català sembla que estigui en funcions perquè la seva capacitat de maniobra a hores d’ara és ben minsa. El problema de tot plegat és que d’aquí a quatre anys moltes de les promeses que ens han ofert en aquests quinze dies de campanya podran ser perfectament viables per a la pròxima legislatura. Això de les campanyes electorals hauria d’anar vinculat a una realitat dins un pressupost marcat. Prometre cel i terra quan encara tens la casa amb una hipoteca més que considerable és una funció d’ingenus, amb la paraula més amable que es pot dir.
