Encara que no soc gaire de fer llistats, en aquests temps d’incertesa em ve de gust fer-ne un:
1) Escriure més articles per a La Fura, si pot ser, un al mes.
2) Escriure més en general, tant la novel·la juvenil que tinc a mitges com la novel·la policíaca que ve després de No arriba la mort, premi Bellvei Negre 2017.
3) Anar a l’aiguagim tant com pugui, soc una obligada fan d’aquesta activitat aquàtica que em permet abusar una mica dels esmorzars amb croissants.
4) Esmorzar cafè amb llet amb croissants tot llegint la premsa en paper, una de les meves activitats preferides.
5) Anar al cinema del Círcol Catòlic amb el meu home, un plaer especial que il·lumina cada cap de setmana –amb una copeta en sortir, ei, si pot ser.
6) Seguir de prop els estudis dels nostres fills, un acaba el grau d’Història, l’altre el batxillerat i el grau Professional de Música, si tot va bé!
7) Compartir tantes estones com puguem amb els meus pares i amb tota la família, malgrat els malgrats de la pandèmia aquesta de la punyeta.
8) Llegir, llegir i llegir, llegir com qui se submergeix en un mar insondable, llegir clàssics per al Club de Lectura La Crisàlide, com la meravellosa El cor és un caçador solitari, de Carson Mc Cullers; llegir novel·les noves i fantàstiques, com Sola, de Carlota Gurt; llegir la poesia de Kavafis, de Margarit, de les alumnes i els alumnes dels cursos literaris, llegir correus, llegir whatsapps, llegir originals dels concursos de Bellvei Negre, del Festival Literari Castell de Canyelles, del Concurs de Relats Breus dels Museus de Sitges…
9) Escoltar música en directe, si pot ser a l’Auditori Eduard Toldrà o al Palau de la Música, i si no també al mòbil, en YouTube. Àries de Händel, com Lascia ch’io pianga, per Jaroussky o Joyce Di Donato il·luminen l’estona de recollir la cuina! Deia l’Agatha Christie que la millor inspiració per als crims de tinta li venia quan rentava els plats…
10) Viatjar i gaudir de la vida tant com pugui, amb les limitacions que calgui, amb els riscos que calgui, amb la il·lusió i la joia d’estimar, de viure i escriure, i compartir-ho amb tothom qui tingui al voltant.
