Milers de nens i joves començaran a partir del 12 de setembre el nou curs en els diferents cicles d’educació a Catalunya. Com cada any tindrem el ritual de l’inici de les classes, la compra de llibres, els nervis del nen i la família per afrontar un nou repte i apareixerà l’etern dilema per molts pares: Els deures són necessaris?
Avui ens estrenem amb aquesta pregunta oferint-vos algunes reflexions que giren al voltant de tres idees principals. La primera: Tot procés de construcció del coneixement necessita d’un treball d’aprenentatge però no tothom aprèn al mateix ritme. La segona: La màxima que deia que quan més temps passin els nens fent deures més beneficis obtindran no és certa, perquè no sempre més vol dir millor. I la tercera i la més important: Sense motivació i una actitud positiva els deures no seran una eina per aprendre o consolidar aprenentatges previs, sinó tot el contrari.
Els deures no s’han de considerar com un greuge o penalització sinó com una oportunitat per reforçar l’aprenentatge fet a l’aula. La qüestió no és encertar-la sinó fer-los i plantejar-nos per què no ens han sortit bé i saber aplicar l’aprenentatge. És el que anomenem aprenentatge significatiu.
Un estudi sobre les variables familiars i l’estil d’aprenentatge dels estudiants, publicat l’any passat, mostra la clau de l’èxit. L’estudi (Valle, Regueiro, Suárez, Tuero i Nunes, 2015) evidencia, amb una mostra feta amb 535 alumnes, que els estudiants que tenen una motivació intrínseca i una actitud positiva per a fer-los aconsegueixen relacionar millor els coneixements i els apliquen millor. Per aconseguir-ho hi ha alguns condicionants. Cal que el nen, amb l’ajuda de la família, aprengui a gestionar el temps per fer els deures i el lloc on fer-los per adquirir una rutina, que els pares generin un clima de positivitat cap a la pràctica i, finalment, que els estudiants percebin que els professors tenen, sempre, un control efectiu dels deures i la correcció a classe. Si es compleixen els tres condicionants, els canvis seran visibles. Una major implicació parental augmenta la implicació del professorat i a l’inrevés, i el més important, la motivació de l’estudiant. Sense motivació no hi ha aprenentatge.
https://vngpsicologia.blogspot.com.es/
