Dimecres de cendra, dimecres vinent, és el punt final al Carnestoltes, l’enterrament de la sardina, la disbauxa s’ha acabat. Les màscares, les disfresses. El primer dia de la quaresma. Aquest any és un Carnaval amb dues cares, la de la festa desenfrenada, provocadora, amb carrers plens de paperets i música a tot volum; i de l’altre, la de tenir un ull a la televisió, una oïda a la ràdio, el pensament a Madrid, al Suprem on són jutjats els Jordis i els consellers del Govern Català. I ara seria fàcil fer còmiques comparacions amb disfresses, carnestoltes i demés. El dia a dia és prou feixuc, ben real, com el senyal cendrós acompanyat de “Recorda, home, que ets pols, i en pols et convertiràs”.
