Falta menys d’un any per les eleccions municipals i novament l’independentisme ha decidit fer-se l’harakiri de la llista única. Una proposta pensada i utilitzada per l’antic espai de CiU que busca salvar el resultat electoral. L’exemple més flagrant és la jornada municipalista del PDeCAT en què es va regalar un gran titular: van acordar proposar llistes úniques només allà on no guanyen.
Entre els arguments que suposadament són definitius per fer aquestes llistes mancades de pluralitat sempre apareix l’espantall de Cs. Hem de fer llistes úniques o no es podrà aturar a Ciutadans, bramen. Una afirmació que és totalment falsa perquè el que més ajuda a Ciutadans no és parlar de projecte, és la confrontació sobre “Independència, Sí o No”, com demostra el resultat del 21D. Per altra banda, s’oblida sempre que es pot pactar després de les eleccions. El 21D va permetre a Ciutadans guanyar, però en cap cas se’ls va obrir la porta a governar. O potser algú pel fet de no presentar-se a les eleccions sota la mateixa marca es negarà a pactar un govern que aturi Ciutadans?
El segon gran argument neix directament d’una mentida. La força més votada és la que governa i aconsegueix l’alcaldia, s’afirma. De fet, alguns diuen que la seva proposta de llista única no la veuen al Parlament però la defensen pels ajuntaments. És fals que la força més votada sigui la que assoleix l’alcaldia. I si no, pregunteu-vos com és que a Badalona Dolors Sabaté va ser alcaldessa i a Sabadell no va governar el PSC post Bustos. Tampoc a Madrid governa el PP: Manuela Carmena va aconseguir fer fora a Esperanza Aguirre tot i haver aconseguit un regidor menys.
Per tant, i com passa sempre davant una nova contesa electoral, tornarem a sentir els cants de sirenes de la llista única que serveix sobretot per evitar fer propostes i parlar dels nostres pobles i ciutats. I ara, a més a més, han aparegut les primàries, una proposta pensada per saber qui és més independentista en lloc de saber qui suma més independentistes.
Per tot plegat, cal reclamar un debat sobre la ciutat, sobre les polítiques, sobre quin futur es vol i quin municipi volem. Exigir a partits i aspirants que ens convencin amb arguments i no reduint l’oferta sota un pensament únic que parla d’unitat però oblida sempre la CUP. Es tracta de ser diversos, de ser més i de fer millors pobles i ciutats. I a més a més, aconseguir més regidors i alcaldes independentistes, no menys. I això es fa amb diversitat, no amb pensament únic.
