Una altra vegada m’he topat amb les paraules. Bé, amb una paraula: donar. Ha estat sortir al carrer i ser davant d’una realitat ben diferent a la pròpia. Ha estat com un mirall entelat per la necessitat. L’altre demana. Estàs disposat a donar? A cedir què? Allò que no vols? Allò que no necessites? Allò que et sobra? Allò que no tindràs més? Hi ha poc temps per pensar, i els sentiments, ho veus en la cara de l’altre, surten. És una vivència ben diferent de la teva. Tens de tot. I, punyeta!, tens dubtes. El mirall es va eixamplant, com si fossis al davant de tu mateix, amb una altra pell, sense papers. Què et vols donar? Havies dit: compartir, casa meva o vostra, i ara no serveix. Veus que donar és una acció, necessària, a practicar.
