A l’Edat Mitjana les dones queden excloses de determinades àrees del dret; no cal ni dir que les dones no participaven de la seva creació. Quan apareixen en els textos jurídics acostuma a ser per regular situacions que posen les dones en estreta relació amb els homes, aspectes recollits bàsicament en el dret successori i el dret matrimonial. El patrimoni de les dones va ser objecte d’interès dels legisladors, ja que gràcies als béns que posseïen podien exercir una gran influència dins de la societat medieval i per això calia codificar-ho. Els legisladors medievals també es van preocupar de regular altres aspectes en relació a les dones: són aquells que, d’acord amb la historiadora Milagros Rivera, regien l’accés al cos femení, és a dir, l’adulteri, la prostitució i l’avortament.
La condició legal de la dona estava supeditada des del seu naixement al seu pare i, un cop casada, passava a dependre legalment del marit. Els Usatges de Barcelona establien que “cascuna fembra sie esmenada segons la valor de son marit, e si marit no ha ni n’ach, segons la valor de son frare ho de son pare”.
Les mencions sobre les dones al dret canònic fan referència bàsicament a aspectes relacionats amb la sexualitat, el matrimoni o la contracepció. Quant a les vídues, els temes que més preocupaven l’Església eren les segones núpcies i el manteniment de la castedat.
La llei no era igual per a tothom, ja que s’incloïen diferents categories d’aplicació atenent a diverses circumstàncies, essent el sexe potser el més determinant. La primera característica és que els delictes més penats i perseguits són els que estan relacionats amb el cos femení, és a dir, l’adulteri i la violació.
Més d’un cas trobem en les nostres contrades sobre judicis a dones del Penedès. Dos exemples: l’any 1365 un pacte entre dos homes, Pere Castellví i Bernat Ça Riba. La muller del primer, en Romieta, era maltractada pel seu marit. Ella decideix anar a casa la seva mare que vivia a la Geltrú. I el judici d’adulteri contra Geralda, muller d’un mercader de Vilafranca que vivia al carrer de la Parellada l’any 1376. El procés durà tres anys.
