A Vilafranca, en temps medieval existien dues capelles o esglésies romàniques amb el nom de Sant Jaume de Castellmós i de Sant Jaume de la Calçada.
De la primera sabem que era prop de l’anomenat “Castell de Castellmós”, situat a la veïna muntanya de Sant Pau, anomenada, ves per on, muntanya de Sant Jaume. D’aquest castell en tenim les primeres dades l’any 1021: “…castrum Moncio a la Clota…” situant-lo al barri de les Clotes. La terminació –mós equival, en aquest cas, a un canvi del final de la paraula Vallmoll, que és una vall humida o blana, per mós. Nom amb què s’anomenava l’espai entre Vilafranca i les muntanyes de Sant Pau i Sant Jaume. Quant a l’església o capella de Sant Jaume de Castellmós, la trobem datada l’any 956, abans de l’origen del castell. Les dades d’aquesta capella són moltes durant el segle XIV i posteriors, deixant legats testamentaris a la dita capella gent de Vilafranca i de la comarca. Acostumaven a ser dotze diners o dos sous. A principis del XV la situen a prop de la font de Castellmós: “…camí que va de la font del castell a l’església de Sant Jaume de Castellmós”… i a la muntanya de Sant Jaume. Des de Vilafranca hi havia un camí que hi anava directe. I des de la capella hi havia un camí que anava cap a les Cabanyes. Hi havia, en la part de baix de la muntanya, una bassa que era comunitària per a la gent de Vilafranca, on possiblement anaven a rentar. La capella de Sant Jaume de la Calçada estava situada molt a prop de l’hospital de Sant Pere de Vilafranca. El nom de Calçada, per estar situada per on passava la Via Augusta. El novembre de l’any 1220, el bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, assentia en la construcció d’una capella dins el terme d’Olèrdola per part de Guillem Coll. Es pot identificar amb la de Sant Jaume de la Calçada, ja que consta que la cuidaven els hereus d’un Coll, per coincidència de cognoms entre les persones encarregades. Els hereus de Coll tenien el patronat de la capella de sant Jaume de la Calçada. “…versus que dicta capella Sant Jaume est subjecta a la parròquia de vila… per dicto G. de Frugell… celebravit in dicta capella dia festa Sant Jaume…. et nullo certes ad hospital sant Pere contiguo dicte capella” (1344). Aquesta església era la capella de l’hospital dels pobres, nom del mateix hospital de Sant Pere. Un document de l’any 1522 ens diu: Francesc Babau, cavaller, habitant de Vilafranca del Penedès, en el seu testament demana celebrar una missa quotidiana cada divendres a la capella construïda a l’hospital de pobres, fora les muralles de Vilafranca, al costat de la capella de Sant Jaume de la Calçada.
