Els penedesencs tenen un coneixement del català entre tres i cinc punts per sobre de la mitjana catalana, segons es desprèn de l’enquesta d’usos lingüístics que han impulsat la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat i l’Institut d’Estadística de Catalunya, amb dades de 2018, i que s’actualitza cada quinquenni. Segons l’estudi, comparat amb 2013 els usos i coneixements de la llengua pròpia de Catalunya han crescut en els darrers cinc anys, per bé que segueix amb clara inferioritat en relació al castellà, que és la llengua dominant. Aquesta és la segona onada de l’enquesta (que es va començar a fer al 2003) en què les dades es territorialitzen amb l’especificat del Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i tot l’Anoia llevat dels vuit municipis de l’Alta Anoia).
Actualment al Penedès hi ha 193.000 persones que saben parlar el català, per bé que tan sols 136.900 el tenen com a primera llengua (el castellà és primera llengua de 214.000 i hi ha 30.100 persones que tenen com a primera llengua una altra llengua). El 97,2% de residents al Penedès entén en català, segons les pròpies respostes dels enquestats (al 2013 ho afirmaven el 93,9%), el 85,3% el sap parlar (el 82% al 2013), el 90,3% el sap llegir (83,2%) i el 69,2% el sap escriure (62,8%). La sociòloga Anna Torrijos, de la Direcció General, afirma que “el Penedès és una de les zones on la millora en els coneixements del català es noten més, sobretot en l’habilitat de parlar i escriure”.
Una dada que aporta l’enquesta és que si bé només el 34,7% de penedesencs tenen el català com a llengua inicial en les converses, el 38,9% el tenen com a llengua d’ús habitual i el 40,2% el tenen com a llengua d’identificació. Quatre de cada cinc penedesencs afirma que el fa servir cada dia (davant del 95,2% d’ús diari del castellà). Ara bé, tan sols el 18,5% diuen que el fan servir molt i el 17,6% força, mentre que el 15,5% ho fa mitjanament, el 24,9% poc i el 23,6%, mai.
Els sectors on predomina l’ús del català són els de l’administració local (el 41,5% només fa servir d’entrada el català per adreçar-s’hi) i la Generalitat (40,7%); als bancs, el percentatge ja baixa fins al 30,8% i amb el personal mèdic, el 25,2%. Al sector comercial el més corrent és l’ús combinat de català i castellà; a les botigues, el català només és primera llengua en el 18,7% de penedesencs i en les grans superfícies, en el 16,3%. La subdirectora de Política Lingüística, Marta Xirinachs, no amaga que “en el petit comerç, les grans superfícies comercials i amb la relació amb altres professionals, tenim molta feina a fer”. I a l’administració de l’Estat és on la presència del català és més baixa (20,4%). També es detecta que on hi ha més usos combinats de castellà/català (comerç a banda) és amb els amics i amb el veïnat, mentre que a la llar cadascú s’expressa generalment en la seva llengua materna.
Val a dir, però, que hi hi ha transmissió intergeneracional. Si el 32,1% d’habitants del Penedès afirmen que s’adrecen als avis en català, amb la mare ho fan el 31,9%, amb el pare el 30,8% i amb els fills, el 38,3%. El Penedès és, a més, juntament amb el Pirineu i el Vallès Oriental, el territori de Catalunya on hi ha més fills/nets de castellanoparlants que s’adrecen als seus fills en català.
Com a conclusió, des de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat es considera que en els darrers cinc anys hi ha hagut al Penedès una “evolució positiva”.
