Un dels aspectes curiosos del Penedès és l’evolució del carnaval. Ara, algunes localitats ja el celebren plenament dins la Quaresma, perquè amb un cap de setmana no n’hi ha prou per deixar contents tots els municipis i pedanies del territori. Llavors ho estirem una setmana o dues abans i una després. De moment tenim això que, tot i sortir de l’oficialitat de l’esdeveniment, deixa contents petits i grans, que poden aprofitar per recollir més diners per pagar les disfresses i la carrossa. També tenen més dies de gresca i disbauxa, lluitant contra el fred que acostuma a fer per aquestes dates.
Els més llestos també han aprofitat per muntar històries com el Farrastoltes, que serveix per empalmar amb l’endemà al ritme de la música i l’alcohol que ajuda a combatre la freda nit. En aquest país tot s’aprofita i, encara que s’hagin de pagar uns busos nocturns per recollir el personal a Segur de Calafell, al final tots contents perquè estan a la seva vila i ja tornaran a casa quan toqui, a peu o amb tren.
Aquest és un carnaval que veu com cada any poden sortir coses noves, com enguany amb la versió penedesenca del Cós Blanc de Vila-seca, perquè s’ha d’aprofitar l’empenta de tot això, i com més duri tot plegat, millor encara que hàgim de gastar en confeti més del compte.
Hi ha pobles petits amb carrosses espectaculars que encara que hi anés tot el poble quedaria curt per cobrir les dimensions del personal implicat en aquestes aventures. Això dona unitat i vida al poble i ajuda a mantenir l’esperit local i a fer pinya. El carnaval és un punt de trobada per moltes persones i també genera una identitat que, a vegades, competeix per aconseguir la més bonica o la més nombrosa o la més marxosa. Ara per ara és una eina social prou important del territori que ha de servir per socialitzar els seus veïns.
