Aquest carrer anava des de l’actual carrer de Sant Pau fins al de Ferran. Passava ran del passeig de la muralla, era el tros de la muralla dels Vallets fins al darrera de la Biblioteca Torres i Bages. Un hort situat al carrer Canyemàs (l’actual Ferran) l’any 1400 té els límits amb el passeig de la muralla i el carrer d’Aiguaviva.
No era un carrer llarg amb alguns edificis. El 1485 el trobem escrit com a carreró que té sortida al vall del castell (l’actual plaça de l’Oli). És a partir de finals del XV que ja no el trobem documentat en aquest nom.
En un d’ells hi vivia la família dels nobles Senyechs, en altre el notari Pere Codines i en un tercer els nobles Pere Febrer, abans jueus i els nobles Aiguaviva en un en un altre. Trobem dades d’aquest carrer entre els anys 1353 a 1424.
El 1353 va ser el sastre Arnau Clotes, que ara vivia a Barcelona, qui ven les cases que té del carrer Aiguaviva al sabater Pere Baró.
En una de les cases hi va viure el 1407 el pagès Guillem Miquel originari d’Avinyonet. Li havia llogat el terratinent Berenguer Gual, senyor del mas de la Riba (als Monjos) l’any 1399. Tenim el inventari d’aquest gran edifici que entre altres coses hi surt un cup, moltes eines per treballar al camp, una cuina, un terrat, una cambra contigua al terrat, una cambra que donava al carrer. Tenia Gual una casa contigua de la seva propietat, anomenada casa mitjana. Les dues cases tenien terres al seu voltant que eren de Gual.
En la segona casa es troben quantitat de papers relacionats amb el patrimoni de Berenguer Gual. Des de testaments i beneficis de l’església de la Bleda. La primera casa podria haver estat la que abans hi vivien els senyors d’Aiguaviva.
Els Aiguaviva els trobem vivint a Vilafranca l’any 1337. Era el Guillem d’Aiguaviva. Durant la primera meitat del segle XIV molt sovint fa de testimoni en diferents documents notarials del Penedès. Des d’aquí intervenia en afers al poblat abandonat de Selma. El 1411 vivia al castell de Segur de Calafell.
Les lloses de pedra de la senyora i el senyor d´Aiguaviva i de Tamarit estan exposades al claustre de Sant Francesc. Procedeixen de l´església de St. Francesc, on eren soterrats.
Es tenen notícies dels Aiguaviva al Montmell des de l’any 1090. Al fogatge de 1553 en Galcerà d’Aiguaviva encara era el noble del domini de la parròquia i terme del Montmell. En Francesc Aiguaviva i Tamarit senyor de Salomó i governador dels Estats del Duc d’Òdena que va ser el candidat l’any 1630 a ser veguer de Vilafranca va ser rebutjat pels vilafranquins.
