En un document de l’any 1604 es llegeix: “en lo qual portal de sant Joan (carrer de Sant Joan) eixien molts carrers y entre los altres lo carrer de la Mar… arribava fins en aqueix portal en lo qual tenien cases, patrons de naus y barques los quals tenien negocis… y en la vila de Sitges tenien particulars cases y botiga o dit magatzem…”. El carrer anava molt més enllà del carrer de Sant Joan: “… Antoni Bages, prevere, té un alberg fora els murs de vila al carrer del Mar…” (1394).
Abans del segle XVII hi havia cases de persones relacionades amb la mar, com també en la baixa època medieval.
El nom del carrer del Mar el trobem escrit per primera vegada l’any 1377 en el moment
en què el pagès Jaume Nadal, senyor de Puig-ciuró (Sant Cugat Sesgarrigues), donà a la seva filla Elisenda una casa situada en aquest carrer, quan es va casar amb el mercader Joan Cabreny de Vilafranca. En una data del 1388 aquest mateix Cabreny feia donació de la casa al castlà Pere de Vilafranca i ens aclareix que el nom del carrer era encara més antic: “… el meu hospici que tinc al carrer que antigament era de la mar…”. Hi visqueren alguns anys del segle XIV el noble Berenguer de Secabecs (senyor del castell situat al terme de Foix) i el boteller del rei (oficial encarregat de la custòdia i administració del vi de la casa reial) Rigo de Cosiner, els nobles Montbrú (abans jueus). Els Montbrú van ser parents dels Fonollar de Sitges.
A finals dels segles XIV i el XV, per ampliar la muralla, foren derruïdes moltes cases d’aquest carrer que eren del sotsveguer de Vilafranca Miquel Jofre (1395). També el noble i cavaller Sapera posseïa una casa al carrer (1396), el picapedrer Joan Viure a extramurs del carrer de la Mar (1410), l’administrador de l’hospital d’Olesa de Bonesvalls Francesc Caldoria (1416), els mercaders Tàrrega (1480).
Cap al segle XV el carrer tenia diferents noms relacionats amb la gent propietària que hi vivia: carrer de Nicolau Coll (advocat), de Sapera, de Berenguer de Secabecs (àlies de la Mar, 1412), també carrer de la Mar o del forn dels Monjos (pel fet d’haver-hi el forn de pa que posseïa el monestir de Santes Creus, 1475).
I encara l’any 1674 el teixidor de lli Simó Domingo tenia més d’una casa al carrer del Mar.
Un carrer, per tant, situat en direcció al mar i fora murs que anava fins a la carretera de Vilanova i Sitges, on podien disposar de certs negocis relacionats en el món marítim. Un carrer més d’aquells vius de la Vilafranca medieval.
