Fa dies que els carrers són un lloc per compartir. Han recuperat la vida de relació, de comunicació entre les persones, sense vehicles, sense fer cas dels semàfors. Crits i silencis, cants i pancartes, espelmes. Una barreja d’edats, de somriures, d’inquietuds. Mirades d’esperances i també de temors. Encaixades de solidaritat i també d’ànims. El coratge de ser molts a les avingudes, a les places, contraposat a la reflexió personal tornant cap a casa. Cada manifestació és una flama a la mentida, a l’agressió, a la supèrbia, a l’absurd empresonament. I també és la multiplicació de molts esforços, de moltes voluntats. I és plantar la bandera una vegada i una altra. Hi ha vies, mercadals, rambles i, sobretot, il·lusions per compartir.
