El castell de Cunit

0
139

El 1118 la família Berenguer Bernat i Ermessenda amb el fill Pere Bernat i Ermengarda donaren a Dalmau Hug, a la seva muller Ermessenda i al seu fill Pelegrí unes mansions que havien estat de Ricard i que tenien a la muralla del castell de Cunit, però es reservaren la facultat d’alienar-les.

El 1157 el comte Ramon Berenguer IV feu donació a Dalmau de Cunit, que devia ser el Dalmau Hug del 1118 o un parent, i a la seva descendència del castell de Cunit… Durant tot el segle XII veiem el noble Dalmau, primer senyor del castell de Cunit. Altres llinatges semblants fan referència a possessions situades a Tàrrega i a Selmella (Alt Camp).

En el segle XIII la quadra de Cunit, igualment com les de Vilanova, Rocacrespa, Segur, Enveja i Adarró, s’esmentava com a possessió situada dins del terme i de la jurisdicció de Cubelles.

L’anterior església romànica de Cunit té el seu origen també al segle XII. El 1303 hi ha documentada la primera visita pastoral en la qual s’esmenta que el rector és Pere de Gualbes, familiar de nobles de Barcelona.

El 1352 Jaume Marc, senyor de la baronia d’Eramprunyà, reclamà la potestat de la casa de la Sentiu (Gavà) al donzell Aimeric de Cunit, propietari i senyor feudal de la quadra de la Sentiu. El 1373 s’esmenta el donzell Berenguer de Cunit, que era senyor també de la quadra de Canyelles. En el fogatjament del 1359 surt com a senyor feudal de les quadres de Cunit i Segur. Cunit, com altres feus del castell de Cubelles, fou cedit a finals del segle XIV a Bernat de Fortià, i quan se li confiscaren els béns es tornà a incorporar a la corona.

L’any 1462, Andreu Bisbal, senyor de Cunit, fou declarat enemic de la cosa pública del Principat el 9 de novembre del difícil any 1462, en temps de la guerra civil contra el rei Joan II. Andreu Bisbal anys abans havia viscut a Vilafranca, al carrer de Sant Joan, a casa del senyor de Pacs del Penedès, Arnau de Bellera. La seva vídua Caterina, l’any 1475, feu un inventari dels seus béns: disposava encara de la jurisdicció del castell de Cunit. També era el senyor de la casa de Puig-roig, situat al terme de Sant Pere Molanta, on en el moment de l’inventari hi havia seixanta ovelles de la seva propietat.

Més endavant trobem en la documentació un Joan de Cunit, porter del rei, que vivia a la població de l’Arboç del Penedès (1485).

A principis del segle XVI, Joan de Gualbes, advocat de Barcelona, fou el senyor del castell de Cunit.

FER UN COMENTARI