Entre els municipis d’Olivella (Garraf) i Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) es va edificar un castell, documentat des de l’any 992. Se’n conserven només algunes restes dels murs. El 1002, al Cartulari de Sant Cugat del Vallès s’esmenta, en una donació al monestir per part de Giscafred, que en una terra situada en el terme d’Olèrdola, als seus límits direcció est, hi ha el terme del castell d’Olivella.
Els primers propietaris del castell van ser els Barrals, una família repobladora vinguda del Maresme. Dos germans, Ramon i Bernat Barral, vengueren el castell d’Olivella amb totes les seves propietats a un altre germà, Guerau Barral, el 1039.
Posteriorment, el segle XII, els hereus de Felip Ferran, familiar dels nobles de Montbui que van tenir possessions a les Gunyoles (Avinyonet), van anant comprant terres situades al voltant del castell d’Olivella; aquests eren Pere i Berenguer Ferran. El Pere va ser el primer castlà que va tenir el castell. Va morir a principis del segle XIII. La viuda, Ramona (anomenada en alguns documents d’Olivella), va fer donació del castell amb totes les seves possessions al seu fill Berenguer, que ja tenia possessions a la zona del Penedès i del Baix Llobregat (Olèrdola, les Gunyoles, castell de Font-rubí, d’Olivella, Eramprunyà). Va ser el que va donar nom a la quadra de Ferran, situada en el terme de Sant Pere Molanta. Es va relacionar amb molts nobles del Penedès i altres llocs de Catalunya, a part dels Montbui, amb els Sant Just i sobretot amb els castlans de Vilafranca.
El 1272 el bisbe de Barcelona instituí tres preverats a la capella de les Onze Mil Verges, entres les quals hi havia la capella del castell d’Olivella, primera menció documental de l’església pròxima al castell i que va fer de parròquia fins al 1625.
Berenguer Ferran va donar la possessió del castell d’Olivella i de tots els seus béns al monestir de Santa Clara de Barcelona. Entre aquest monestir i el de Santes Creus hi va haver alguns conflictes per veure qui era l’hereu real de tots els béns de Berenguer. Als segles XIV i XV els dos monestirs es repartiren les rendes dels espais que havien estat dels castlans i nobles Ferran.
El nom, tant del terme com del castell, podria ser d’origen familiar de la casa Olivella del Castell d’Adrall (Bages). Casa forta de nobles molt ben relacionats amb el rei, com l’Arnau Olivella el 1296. No sabem, de moment, la possible vinculació. Molts topònims que existeixen al terme d’Olivella són vinguts del Bages, si més no.
