En l’article del darrer novembre –aviat farà un any– parlàvem de la poca –per no dir nul·la– presència del català en les relacions orals dels futbolistes (del Barça, de l’Espanyol, de la Selecció Nacional Catalana, etc.). Avui hi tornarem, però explicant més aviat una batalleta, que un ja es fa gran…
En una de les meves tres crisis docents (totes superades, gràcies a Déu i a les meves companyes de l’escola Estalella) em va passar pel cap –jo no volia anar a una altra escola, sinó, en tot cas, canviar radicalment de feina– d’oferir-me com a assessor lingüístic del flamant president de la Generalitat, José Montilla. Ja feia molts anys que jo no militava en el PSC, però em va semblar que li podia ser útil, no solament des del punt de vista de la correcció, sinó també de l’elaboració de textos, discursos, comunicats, etc. (activitats en què tenia una relativa pràctica). M’hi vaig oferir oficialment, però em van contestar que era una parcel·la que ja tenien coberta.
Explico això perquè abans m’havia rondat la idea de fer el mateix oferiment… però al primer equip de futbol (masculí) del Barça. És a dir, treballar i conviure amb ells, ensenyar-los la nostra llengua tot corrent i xutant, corregint el que calgués, fomentant-ne l’ús privat i públic, ajudant a vèncer les pors infundades, etc.
Perdoneu-me la immodèstia, però em sentia amb ànims per fer una bona feina. He llegit darrerament que fins i tot Joaquim Maria Puyal tenia un assessor lingüístic personal, Jordi Mir; doncs el Barça, que disposa de tants tècnics esportius, fisioterapeutes, dietistes, psicòlegs, gestors de personal… ¿per què no té un assessor lingüístic que convisqui permanentment amb els seus diferents equips? Continueu-me perdonant la immodèstia, però si ho hagués fet realitat potser a hores d’ara tots els futbolistes cridarien: “Va!”, “Vinga!”, “Som-hi!”, en comptes del “¡Vamos, vamos!”, i Koeman diria “tengo una contracto y hay que respectar” més ben dit i en català (malgrat que ja ho és força, de català, això del contracto i respectar). I, posats a fer, potser Messi parlaria en la nostra llengua…
Però no vaig tenir pebrots d’enviar-hi el meu currículum.
Pel que diuen les notícies, es veu que els molts milions que s’han dedicat a la protecció del català, han servit com els moltíssims milions dedicats a la protecció de la dona. Millor haber-los dedicat a residències d’avis.