El 17 d’octubre de 2020 es commemora el centenari de la inauguració de la Biblioteca Popular del Vendrell. Aquesta efemèride ens porta a recordar la ingent obra cultural de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925), que va crear institucions i infraestructures amb l’objectiu de modernitzar el país. En aquest context cal situar la creació de la xarxa de biblioteques populars. Es va projectar construir vint-i-una biblioteques, per bé que només se’n van poder obrir vuit, entre 1918 i 1922. Aleshores, el Vendrell comptava amb una societat força inquieta culturalment, la qual cosa explica que, el 19 d’octubre de 1916, l’Ajuntament sol·licités la instal·lació d’una biblioteca de segon grau i que el projecte tingués una extraordinària acollida. El 26 de juliol de 1917 es col·locà la primera pedra.
En aquella època, no tothom tenia accés a la lectura. De fet, es pot dir que de llibres només se’n trobaven a les escoles, amb un nombre força reduït, a les entitats, que els tenien reservats exclusivament per als socis, i a les biblioteques privades de l’elit cultural vendrellenca, com la del poeta i farmacèutic Joan Ramon Soler, els germans Ramon i Vidales, el polític Emili Folch Andreu i la mestra Maria Anna Guimerà Saló. Val a dir que aquestes biblioteques privades, que destacaven tant pel nombre dels seus volums com per la diversitat temàtica, es troben dipositades a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès.
Per al seu emplaçament es va buscar un lloc cèntric i es va escollir un terreny pendent d’urbanitzar, propietat del vilanoví Joan Ferrer Nin, entre la Rambla i el carrer que portava a l’estació del ferrocarril. L’edifici, obra de l’arquitecte Ramon Puig Gairalt, fou inaugurat per Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat de Catalunya, i nombroses autoritats.
Aquell 17 d’octubre de 1920, el Vendrell va ser un esclat de festa i va celebrar la inauguració de la que fou la sisena biblioteca popular del país. L’endemà, va obrir les portes i des d’aleshores fins al seu tancament el 2005, amb la inauguració de la Biblioteca Pública Terra Baixa, va desenvolupar una activitat de primer ordre no només com a centre de lectura i consulta, sinó també com un referent cultural de la comarca. Tot el patrimoni documental acumulat durant els anys de funcionament es conserva a la Biblioteca Pública Terra Baixa i l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès.
