Des del 30 de maig que el Centre d’Acollida Abraham, l’alberg de transeünts de Vilafranca del Penedès, està tancat i només obre per oferir el servei de dutxes. Tant Càritas com l’Ajuntament de Vilafranca han confirmat a aquest setmanari que no se’n preveu la reobertura fins al mes de setembre, un cop s’hagin fet les obres que l’entitat ha sol·licitat al consistori per fer efectiu el canvi de model de l’equipament.
Es dona el cas que el dia abans de tancar-lo, Càritas –que és l’entitat que el gestiona– va anunciar la decisió de reorientar el servei per convertir-lo en un centre de dia. Això ha suposat prescindir del servei d’acollida de tarda, sopar i pernoctació que oferia de dilluns a diumenge i del qual se’n beneficiaven deu persones (homes) sense sostre cada setmana. Alhora que tancava l’alberg, Càritas acomiadava tres dels cinc treballadors del centre (una educadora social i dos vetlladors) al·legant, segons apunten els mateixos afectats, motius econòmics. Davant d’això, els treballadors consideren que és un acomiadament injust i injustificat fan una crida a l’Ajuntament de Vilafranca, propietari de l’edifici i finançador en part de l’equipament, “a no comprar la fórmula de Càritas”.
Canvi de model
Convertir l’alberg de transeünts en un centre de dia respon, segons la mateixa ONG, a la necessitat de “canviar del model assistencialista i limitat actual, en què es cobreixen principalment necessitats bàsiques relacionades amb l’allotjament i la higiene, a un model d’empoderament, autonomia i de garantia de drets”. A més, afegeix, aquest canvi està alineat amb la nova llei del sensellarisme que el Parlament de Catalunya està a punt d’aprovar.
Per poder fer efectiu aquest canvi, Càritas demana a l’Ajuntament que els cedeixi gratuïtament l’edifici durant un mínim de tres anys, que converteixi la primera planta –rehabilitada íntegrament el 2019– en un habitatge compartit i que es faci càrrec d’almenys el 80% del cost del servei. A canvi, l’entitat proposa prestar servei de centre de dia de dilluns a divendres de 9 a 16 h, a un màxim de quinze persones, oferint un treball personalitzat a cada usuari per promoure’n la inclusió social i laboral. Els treballadors acomiadats qüestionen que Càritas pugui prestar aquest servei amb la meitat de personal: “Com es poden fer tots aquests processos d’inserció que han de ser més intensos i sostinguts en el temps amb només dos treballadors?”, es pregunten.
