Arran de la colossal gesta històrica del pilar de nou amb folre, manilles i puntals, el nom del cap de colla dels Castellers de Vilafranca ha sortit encara més a la palestra. No parlo solament d’aquest tema perquè em torno a emocionar en evocar-lo, sinó perquè apareix com a Sisco Benet.
Semblantment, Mn. Francesc Pardo, bisbe de Girona recentment traspassat –que em va casar, per cert, i que em va ajudar en moltes altres coses–, quan era vicari de Vilafranca es feia dir Sisco. El meu pare, col·laborador incondicional de la parròquia, va enginyar un quadre de timbres que, des de l’entrada de la rectoria, sonaven al despatx del mossèn pel qual demanaves, i m’hi va fer posar el nom de cadascun amb el Dymo. Vaig escriure Cisco Pardo i el senyor vicari m’ho va fer repetir: hi volia Sisco. “Cisco”, li vaig dir, “que s’ha d’escriure amb ce…”, però no hi va haver res a fer.
Tot això em ve a tomb per parlar dels hipocorístics, “les formes acariciadores i amicals que hom dona als noms de persona”, tal com els defineix un altre capellà mestre i amic, Josep Ruaix. N’hi ha moltíssims, però no tot s’hi val. Les formes genuïnes, en català, s’obtenen per supressió de la primera o les primeres síl·labes, és a dir, deixant-hi la part final del nom. Així, Ton o Toni per Anton o Antoni, Tòfol per Cristòfol, Laia o Laieta per Eulàlia, Biel per Gabriel, Nasi per Ignasi, Cinto o Cintet per Jacinto o Jacint, Met per Jaume, Quim o Quima per Joaquim o Joaquima, Txell per Meritxell, Pep o Pepa per Josep o Josepa, Serrat, Rat o Rateta per Montserrat, Ciset per Narcís –i no Siset, com ja vam fer avinent en un altre d’aquests articlets–, Mei per Remei, Vador per Salvador, etc.
N’hi ha que ens sonen ben estranys, oi? I encara no hi poso els que ens sobtarien més… Fer-ho a l’inrevés, és a dir, formar hipocorístics amb la primera part del nom és la tradició genuïna del castellà, per la qual cosa bastants dels que fem servir habitualment són barbarismes: Montse per Montserrat –sí, sí, em sap greu–, Àlex per Alexandre, Barto per Bartomeu, Eli per Elisabet, Filo per Filomena, Gabi per Gabriel, Isa per Isabel, Magda per Magdalena, Rafa per Rafael, Sebas per Sebastià, etc.
I tornant al començament, la millor forma seria Cesc, que ve de Francesc. Però Francisco és tan normal i corrent que donem per bo Cisco, fent palès, però, que escriure Sisco no el fa pas més català. Com Nando, de Fernando, encara que en bon català aquest nom de pila és Ferran.
Deixeu-me precisar que són perfectament correctes els diminutius/afectius com ara Jaumet, Montserrateta, Estevet, Carmeta, Rosó, Mariona, Margaridoia, Moniqueta…
En fi, que mossèn Cisco al cel sia i que el Cisco Benet –i el Carles, i el Joan, i tota la tècnica, i tota la junta, i tota la colla, eh…– ens continuï obsequiant amb aitals proeses. I que vosaltres, amables lectors, tingueu un bon Nadal i un venturós any nou!
