El Consell de Ministres va aprovar divendres de la setmana passada un Reial Decret que deixa en mans del Consell Regulador del Cava la facultat de limitar les plantacions de vinya. Aquesta era una reivindicació històrica de la DO Cava per evitar excedents com els que en l’actual verema han conduït a una caiguda en picat del preu del raïm (fins a un 30%, en alguns casos) per part de les grans marques, principalment Freixenet, Codorniu i Jaume Serra, segons han denunciat els sindicats agraris, que el 5 de setembre van convocar una insòlita vaga de veremadors durant un dia.
I és que el Consell del Cava era, juntament amb la Rioja i Jumilla (també supraautonòmiques) l’única denominació d’origen protegida que no podia prendre aquesta decisió per si sola, ja que la resta de consells ho fan. Les decisions del cava, en canvi, les pren el Ministeri d’Agricultura, desoint el clam majoritari del sector a Catalunya, on es concentra més del 90% de les plantacions, i escoltant les peticions d’altres regions de l’Estat que han crescut a redós del boicot al cava català.
Fonts del Consell del Cava afirmen que els últims anys havia sol·licitat no autoritzar noves plantacions de vinya per evitar que “es desequilibri l’oferta i la demanda, i que hi hagi preus del cava excessivament baixos”. Ara, a partir de la convocatòria de noves plantacions de 2020, la DO Cava en tindrà el control.
D’altra banda, el ministre d’Agricultura en funcions, Luis Planas, va fer unes polèmiques declaracions dimecres de la setmana passada al Congrés, en vincular la crisi del cava al procés independentista. En concret, Planas va dir que si “hi ha un problema d’organització del sector” és “per la seva politització, perquè fins l’independentisme s’ha ficat en el sector del cava”.
I l’endemà, el ministre britànic responsable de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, Stephen Barclay, va ser a Madrid on va posar en dubte que les PIMES espanyoles estiguin preparades en cas d’un Brexit dur. I va citar, entre altres, el sector del cava, que “perdria les seves proteccions aranzelàries”. Cal tenir present que les exportacions són el motor del sector, ja que dues de cada tres ampolles que es produeixen es venen a l’estranger. I el britànic és el quart país que més n’importa, només per darrere d’Alemanya, Bèlgica i els Estats Units: 21,7 milions d’ampolles l’any passat.
