Un joc recurrent al qual sempre he jugat mentalment és pensar en quin comportament hagués tingut en diferents moments històrics. Estaria al costat bo de la història o seria part de la massa que va cometre un error portada pel comportament de l’època?
Sempre he cregut que segurament és molt senzill jutjar amb la distància i el temps pel mig. Sabent com acaba i qui escriu la història. És fàcil posicionar-se un cop han passat els fets. No sé mai si més gent juga a aquest joc. És íntim, privat. Jo el vaig començar a fer a les classes d’història o de religió de BUP (el fet d’haver estudiat BUP demostra que fa anys que el practico) i encara avui, quan veig determinades notícies, penso en si estic en el costat bo de la història. Amb aquesta idea sempre penso que no és senzill i que cal tenir present que com a membres de la societat som manipulables, vivim influenciats per entorn i família, per l’ara i l’aquí. Que hem estat educats de determinada manera i que ens han transmès determinats valors. El joc planteja si hagués format part de la Resistència a la França de Vichy. O si hagués condemnat Galileu o defensat que “Eppur si muove”. La resposta sempre em porta a un punt mitjà on vull pensar que no hagués participat del linxament però difícilment crec que hagués estat prou valent per defensar l’oprimit.
Pensava en això mentre veia l’incendi de Mória a l’illa grega de Lesbos. Perquè mentre moren al Mediterrani humans, mentre Mória crema i els seus habitants són maltractats, ens indignem i fem veure que estem al seu costat, però girem la mirada i seguim amb el nostre dia a dia.
No és un joc. I quan passin els anys ens avergonyirem de Mória i que vam fer com aquells francesos a Argelers, que portaven els exiliats republicans al camp de concentració a les platges. Còmplices del dolor i d’una vergonya històrica que passa en els nostres dies i que denunciem de manera tèbia. Per més que el Govern de Catalunya hagi demanat acollir 120 persones, per més ajuda que aportem, anuncis de bones intencions i peticions perquè canviï la situació, és evident que no fem prou. Que la història ens passarà per sobre i com a europeus estem al costat dels dolents de la història. I algun dia ens avergonyirem d’on hem estat.
