Relacionem el dol amb la mort, però també ho hauríem de relacionar amb qualsevol pèrdua valuosa per nosaltres. Durant la vida experimentem diferents tipus de pèrdues. Posem per cas: la malaltia, la discapacitat, les que provoquen la pèrdua de la llar, d’un treball, les generades per separacions de parelles i altres, com les pèrdues que generen els canvis en les diferents etapes vitals. Fins i tot podríem parlar dels desitjos, dels ideals, d’aquells somnis irrealitzables que al llarg de la vida no s’han complert. Quantes coses s’han perdut pel camí!
Però no totes les persones reaccionem igual. Cada pèrdua té el seu propi dolor i cada persona viu aquest dolor d’una manera diferent. Després d’una pèrdua important a la nostra vida és indispensable fer canvis i ajustar-nos a una nova situació, a una nova realitat. Aquesta adaptació és el que anomenem procés de dol. Un mecanisme natural, individual i íntim, que s’activa quan estem davant d’una pèrdua preuada per nosaltres.
Quan la vida s’enfila per aquestes corbes de canvis i ens demana mudar la pell és quan sentim el dolor que ocasiona el dol i ens fa conèixer de primera mà aquella sensació de buit que se sent sota el pit i aquell sentiment profund d’enyorança.
Al meu entendre, donar voltes i voltes sobre el mateix tema no ajuda; al contrari, només serveix per afectar l’estat de salut. Fugir o bé ocupar el temps desmesuradament per no pensar, o fer veure que no passa res, que som forts i estem de tornada, tampoc serveix. Sembla que cada vegada més volem patir menys i solucionar els problemes emocionals més de pressa, però la vida té els seus cicles i no es poden alterar, cal ser considerat amb els nostres ritmes.
Quan hi ha un desequilibri emocional, tot el nostre organisme es debilita i pot conduir a la baixada del nostre sistema immunitari. Per tant, aprendre a canalitzar el dolor i les emocions que s’hi deriven per no acumular tensions internes i mentals és un bon remei.
El dol no és un trastorn o una patologia que s’hagi d’evitar. És sa viure el dol perquè permet digerir el que ha passat, permet adaptar-nos per poder continuar amb la vida. Per tant, potser el primer que cal reconèixer és que el dolor és una part natural de la vida i que no hi ha dreceres per evitar-lo, de manera que serà important deixar de banda el motiu que està produint el dolor i posar la nostra mirada en el que ressona dins nostre. Una bona recepta és mirar cara a cara el dolor, admetre’l, acollir-lo, entendre’l, comprendre’l.
En resum, cal fer un bon treball de dol atès que el dolor emocional fa mal i quan menys t’ho esperes ens recorda “on és la ferida”.
