El futur de la nostra societat està principalment en els iaios. Aquells que ja estan jubilats perquè els toca. Aquells que tenen 65 anys i continuen treballant deu anys més perquè no saben què fer a la vida i aquells que fa quinze anys que es van jubilar i provenen de les grans empreses que s’han anat venent a bocins com Telefònica i aviat Renfe, que veurem trens xinesos per les nostres vies a meitat de preu que els actuals i ja veurem la puntualitat.
Només cal pensar una mica en el col·lectiu que segur que anirà a votar les pròximes eleccions catalanes i europees. Doncs els iaios de casa nostra seran les persones que en majoria acudiran fidelment a les urnes a votar. Uns perquè torni Puigdemont i els altres perquè no aparegui mai ni en pintura. Però aniran a votar com a persones que durant molts anys van estar privats de democràcia i ara que tenen l’oportunitat l’executaran, encara que no sàpiguen per on cau Suècia, ells fidels a la seva cita amb el vestit dels diumenges. Mentrestant, aquests fills i nets passaran olímpicament de les eleccions perquè ja n’estan farts i tips que els prenguin el pèl. Si no els toca la moral anar a comptar vots, ni apareixeran per les urnes i els importa si manen uns o manen els altres, mentre el transport públic no pugi anem bé i que no falti el wifi en els llocs públics. Uns avis que són com Europa en moltes famílies amb les seves ajudes a petits i grans cuidant la canalla, pagant l’electricitat i donant l’entrada del crèdit per al nou cotxe. Són el present i futur de la nostra societat. La resta de la societat, sobrevivint.
